Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Pregar per a viure»
Avui, en la solemnitat de la Santíssima Trinitat, celebrem la Jornada Pro orantibus. En aquest dia, l’Església vol recordar amb agraïment tots aquells que han rebut de Déu la crida a la vida contemplativa i a pregar per tota la humanitat. Els nostres germans contemplatius són llums que ens guien en el camí de la […]
23 Maig, 2024
Avui, en la solemnitat de la Santíssima Trinitat, celebrem la Jornada Pro orantibus. En aquest dia, l’Església vol recordar amb agraïment tots aquells que han rebut de Déu la crida a la vida contemplativa i a pregar per tota la humanitat. Els nostres germans contemplatius són llums que ens guien en el camí de la nostra vida. Ells preguen sense parar perquè la nostra Església sigui com Déu la somia. Una Església cada dia més fraternal, evangelitzadora i sinodal, que aculli tothom, especialment els més vulnerables.
Les persones cridades a la vida contemplativa ens recorden un aspecte fonamental de la vida cristiana: la pregària. En aquest sentit, el papa Francesc, amb l’objectiu de preparar-nos per al Jubileu de l’any vinent, ha proposat que dediquem l’any 2024 a la pregària. El Dicasteri per a l’Evangelització està editant uns quaderns que ens poden ajudar a descobrir la importància de pregar a Déu amb humilitat i alegria. Inspirant-me en el primer d’ells, que porta per títol Pregar avui, un repte a superar*, voldria destacar alguns motius pels quals us animo a dedicar algun moment a estar a soles amb Déu.
Pregar és aliment espiritual. De la mateixa manera que la pluja és necessària perquè les plantes neixin i es desenvolupin, la pregària també ens alimenta. Quan preguem, un riu d’amor entra en el nostre cor i l’omple de pau i esperança.
Pregar és com relacionar-se amb un amic molt estimat, i no hi ha millor amic que Crist. L’evangelista sant Joan descriu una escena de l’últim sopar, en què un dels deixebles estava recolzat sobre el pit de Jesús (cf. Jn 13,25), com un gest subtil i significatiu de proximitat. També nosaltres necessitem moments d’intimitat amb Jesús. Moments en què sentim els batecs del cor del Mestre i aprenem a tenir els mateixos sentiments que ell (cf. Fl 2,5).
Jesús ens convida a pregar. La pregària era molt important per a Ell. De fet, abans de prendre alguna decisió transcendental, sempre es retirava a un lloc solitari per parlar amb Déu. Jesús és el nostre Mestre de pregària. Per això, l’evangelista Lluc narra al seu Evangeli el moment en què els deixebles, veient com pregava Jesús, li van dir: «Senyor, ensenya’ns a pregar» (Lc 11,1).
Expliquen que Santa Teresa de Calcuta, quan va ser convidada a un acte organitzat per l’ONU, es va definir a si mateixa com una «pobra monja que prega». Tots nosaltres també estem cridats a ser persones de pregària, que trobin en ella la força per portar l’amor de Déu a tots els nostres germans. La pregària ens humanitza i ens divinitza.
Benvolguts germans i germanes, durant aquests dies, en començar o finalitzar la nostra jornada, busquem algun moment per obrir el nostre cor a Crist. Que Maria, model de pregària, ens ajudi a trobar Déu en cada esdeveniment de la nostra vida. Agraïm a tots els monestirs de vida contemplativa la seva entrega i testimoni. Els donem gràcies per pregar per l’Església i pel món.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
*Llegiu els apunts sobre la pregària, a càrrec del cardenal Angelo Comastri: https://esglesia.barcelona/2024-apuntes-sobre-la-oracion-libro-1/
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
