Carta dominical | «Llavors del Regne»

Jesús parlava sovint amb paràboles a tots aquells que s’acostaven a escoltar-lo. A través de breus narracions que contenien sàvies ensenyances, Jesús explicava el seu missatge de salvació a la gent del seu temps. La majoria dels seus contemporanis vivien en un entorn rural. És per això que moltes de les paràboles estan plenes d’imatges […]

13 Juny, 2024
Església de Barcelona

Jesús parlava sovint amb paràboles a tots aquells que s’acostaven a escoltar-lo. A través de breus narracions que contenien sàvies ensenyances, Jesús explicava el seu missatge de salvació a la gent del seu temps. La majoria dels seus contemporanis vivien en un entorn rural. És per això que moltes de les paràboles estan plenes d’imatges del món del camp. En elles podem contemplar a camperols que observen el cel per saber si plourà, a pastors que cuiden les seves ovelles o plantes que creixen i donen fruit abundant.

El text de l’Evangeli de Marc que avui es proclama a l’Eucaristia recull dues d’aquestes paràboles: la paràbola de la llavor que creix tota sola i la del gra de mostassa. L’evangelista descriu en la primera un home que sembra unes llavors al seu camp. Després de la seva feina se’n va a descansar i espera amb paciència fins que arribi el temps de la collita (cf. Mc 4, 26-29).

Déu també sembra la seva Paraula en nosaltres i espera amb paciència que germini. I és que Déu no té pressa. Ell confia que un dia també donarem fruit abundant. També nosaltres podem sembrar al món llavors del Regne de Déu perquè fructifiqui l’esperança, la pau i l’alegria. No ens desanimem si veiem que la nostra feina triga a donar fruit. Deixem actuar a Déu, Ell sempre està treballant.

En la segona paràbola, Marc compara el Regne de Déu amb un gra de mostassa. Aquesta llavor és molt petita, però, quan germina, creix i es converteix en una planta tan grossa que, fins i tot, els ocells poden refugiar-se sota les seves branques (cf. Mc 4,30-32).

En aquesta paràbola, Déu ens demana que confiem en la força de les petites coses. Totes elles ajuden a construir el Regne de Déu. Un somriure, un gest d’afecte, una paraula amable, poden transformar el món. Crist ens ensenya a assaborir la vida com un camí ple de novetats. Ell parlava amb tendresa de les coses més petites i fràgils i estimava especialment els més humils i vulnerables: els infants, els pobres i els malalts.

La nostra Església està cridada a donar testimoni de Crist i a sembrar llavors de solidaritat, amistat i acollida. Tots els batejats tenim la missió de donar a conèixer Crist amb el testimoni de la nostra vida i transmetre fe, esperança i caritat (cf. Lumen gentium, 31). Treballem units per ser llevat en la massa i transformar el món des de dins amb la força de l’Esperit Sant.

Benvolguts germans i germanes, demanem a Déu que ens ajudi a ser terra bona que doni fruit abundant. Que Ell ens ensenyi a valorar les coses senzilles i bones que ens sorprenen durant el camí de la nostra vida.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)