Carta dominical | «Les llàgrimes de Sant Llorenç»

Els Perseids són una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmica que el cometa Swift-Tuttle deixa anar al seu pas. S’anomenen Perseids amb referència al seu radiant (punt d’origen aparent sobre la volta del cel), que és a la constel·lació de Perseu, a tocar a la de Cassiopea.

Cada any, la Terra travessa la cua del cometa. En fer-ho, les partícules de pols i sorra travessen l’atmosfera terrestre a una gran velocitat i, a causa d’aquesta velocitat, les minúscules partícules del cometa poden produir impressionants traces de llum. Aquesta pluja de meteors es pot veure cada any, des de mitjan juliol a mitjan agost, i assoleix la màxima activitat al voltant del 12 d’agost. Els Perseids s’anomenen també llàgrimes de sant Llorenç per la proximitat a la festa de sant Llorenç, que se celebra el 10 d’agost.

Qui era aquest sant? La tradició situa el naixement de Llorenç a la Hispània romana, concretament a Osca, cap a finals de l’any 225. Va ser ordenat diaca a Roma, encarregat d’administrar els béns de l’Església i tenir cura dels pobres. Durant la persecució ordenada per l’emperador Valerià, el 10 d’agost de l’any 258, quatre dies després del martiri del papa Sixt II i de quatre diaques romans que l’acompanyaven, Llorenç va ser empresonat. Se li va demanar que entregués els béns de l’Església i ell va aplegar tots els pobres de Roma als quals assistia i els va presentar a les autoritats romanes, ja que ells eren la veritable riquesa de l’Església, i els va dir: «Aquí els teniu, els tresors de l’Església; sempre augmenten, no disminueixen mai». Aquesta reacció va enfurismar encara més l’emperador, que el va condemnar a mort i el va cremar en una foguera damunt d’una graella. Els Perseids es van associar a les llàgrimes que va plorar el sant en ser martiritzat.

Sant Llorenç és un dels sants més venerats en l’Església, ja des del segle IV. És patró de moltes ciutats i de molts oficis, i també és patró dels diaques en moltes diòcesis pel seu testimoni de servei a l’Església vers els més necessitats.

Jesucrist, amb el seu testimoni i les seves paraules, va confiar a l’Església el servei atent i amorós als pobres, als malalts i als més vulnerables i fràgils de la societat. El servei de la diaconia està situat al centre de la missió i, per tant, tota l’Església, seguint l’exemple de Jesús i de sant Llorenç, ha de ser servidora dels més pobres i necessitats.

El diaca, com sant Llorenç, està configurat a Crist, que va venir al món «per servir i no per ser servit» (Mt 20,28; Mc 10,45), i és cridat a fer del servei la seva identitat i a animar la comunitat cristiana perquè, tal com ens demana el papa Francesc, sigui una Església servidora i pobra, perquè comparteix i ens ensenya a compartir tot el que tenim amb els qui més ho necessiten.

Benvolguts germans i germanes, avui us convido a mirar al cel i a pregar per la santedat dels nostres diaques permanents i per tots els que es preparen per a aquest ministeri. Que Déu els beneeixi a tots.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.