Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Les llàgrimes de Sant Llorenç»
Els Perseids són una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmica que el cometa Swift-Tuttle deixa anar al seu pas. S’anomenen Perseids amb referència al seu radiant (punt d’origen aparent sobre la volta del cel), que és a la constel·lació de Perseu, a tocar a la de Cassiopea. Cada any, la […]
06 Ag, 2020
Els Perseids són una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmica que el cometa Swift-Tuttle deixa anar al seu pas. S’anomenen Perseids amb referència al seu radiant (punt d’origen aparent sobre la volta del cel), que és a la constel·lació de Perseu, a tocar a la de Cassiopea.
Cada any, la Terra travessa la cua del cometa. En fer-ho, les partícules de pols i sorra travessen l’atmosfera terrestre a una gran velocitat i, a causa d’aquesta velocitat, les minúscules partícules del cometa poden produir impressionants traces de llum. Aquesta pluja de meteors es pot veure cada any, des de mitjan juliol a mitjan agost, i assoleix la màxima activitat al voltant del 12 d’agost. Els Perseids s’anomenen també llàgrimes de sant Llorenç per la proximitat a la festa de sant Llorenç, que se celebra el 10 d’agost.
Qui era aquest sant? La tradició situa el naixement de Llorenç a la Hispània romana, concretament a Osca, cap a finals de l’any 225. Va ser ordenat diaca a Roma, encarregat d’administrar els béns de l’Església i tenir cura dels pobres. Durant la persecució ordenada per l’emperador Valerià, el 10 d’agost de l’any 258, quatre dies després del martiri del papa Sixt II i de quatre diaques romans que l’acompanyaven, Llorenç va ser empresonat. Se li va demanar que entregués els béns de l’Església i ell va aplegar tots els pobres de Roma als quals assistia i els va presentar a les autoritats romanes, ja que ells eren la veritable riquesa de l’Església, i els va dir: «Aquí els teniu, els tresors de l’Església; sempre augmenten, no disminueixen mai». Aquesta reacció va enfurismar encara més l’emperador, que el va condemnar a mort i el va cremar en una foguera damunt d’una graella. Els Perseids es van associar a les llàgrimes que va plorar el sant en ser martiritzat.
Sant Llorenç és un dels sants més venerats en l’Església, ja des del segle IV. És patró de moltes ciutats i de molts oficis, i també és patró dels diaques en moltes diòcesis pel seu testimoni de servei a l’Església vers els més necessitats.
Jesucrist, amb el seu testimoni i les seves paraules, va confiar a l’Església el servei atent i amorós als pobres, als malalts i als més vulnerables i fràgils de la societat. El servei de la diaconia està situat al centre de la missió i, per tant, tota l’Església, seguint l’exemple de Jesús i de sant Llorenç, ha de ser servidora dels més pobres i necessitats.
El diaca, com sant Llorenç, està configurat a Crist, que va venir al món «per servir i no per ser servit» (Mt 20,28; Mc 10,45), i és cridat a fer del servei la seva identitat i a animar la comunitat cristiana perquè, tal com ens demana el papa Francesc, sigui una Església servidora i pobra, perquè comparteix i ens ensenya a compartir tot el que tenim amb els qui més ho necessiten.
Benvolguts germans i germanes, avui us convido a mirar al cel i a pregar per la santedat dels nostres diaques permanents i per tots els que es preparen per a aquest ministeri. Que Déu els beneeixi a tots.
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
