Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «L’Assumpció de Maria, signe d’esperança»
Imatge: Capella de l’Assumpció de Maria de la Catedral de Barcelona. El 15 d’agost hem celebrat la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu. Aquesta és una data que coincideix amb les festes majors d’estiu de moltes poblacions de Catalunya. En aquesta celebració commemorem que Maria, acabat el seu pelegrinatge de fe a la […]
14 Ag, 2025
Imatge: Capella de l’Assumpció de Maria de la Catedral de Barcelona.
El 15 d’agost hem celebrat la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu. Aquesta és una data que coincideix amb les festes majors d’estiu de moltes poblacions de Catalunya.
En aquesta celebració commemorem que Maria, acabat el seu pelegrinatge de fe a la terra, va arribar a la glòria del cel. Aquesta és una veritat de fe que va ser definida l’any 1950 pel papa Pius XII. Creiem que Maria va ser assumpta al cel en cos i ànima per lloar Déu i intercedir per nosaltres.
Maria va ser la primera deixebla de Jesús. Ella li va ser sempre fidel, va seguir les seves petjades. Com a mare, no va deixar mai de ser al costat del seu fill, no només de petit, sinó també de gran fins a la creu. Tinguem també com Maria la mirada fixa en Jesús, no ens separem d’Ell. Ell és el nostre Mestre i el nostre guia. Maria ens vol conduir de la mà a Jesús.
Maria, amb la seva vida, també ens mostra que en el cor de cada un de nosaltres hi pot haver un lloc per a Déu. Ella, que va acollir en les seves entranyes el Fill de Déu, ens pot ajudar a acollir-lo en el nostre interior. Quan ens obrim a Déu i el deixem entrar en la nostra vida, creixem, ens renovem i ens omplim d’esperança i alegria, perquè Crist habita en nosaltres.
Maria, en la seva Assumpció, ens ensenya que Déu té un espai reservat per a nosaltres. Ens fa viure la promesa que Jesús ens diu a l’Evangeli: A casa del meu Pare hi ha moltes estances per a vosaltres (cf. Jn 14,2). Ell és a la casa del Pare i ens hi prepara l’estada. També hi és Maria i des d’allà continua escoltant-nos, ajudant-nos, sent l’estrella que guia els nostres passos cap a Jesús. M’emociona pensar en Jesús i Maria, que vetllen amb tendresa per tots nosaltres i que esperen amb deler l’encontre amb cada un de nosaltres al cel.
Santa Maria, assumpta al cel, és un punt de referència i una esperança certa per a tots els cristians. Ella viu ja ara el que cada creient, l’Església sencera i tota la humanitat, anhela: la vida en comunió plena amb Déu. Com es va dir en el Concili Vaticà II, Maria és «signe d’esperança veritable i de consol fins que arribi el dia del Senyor» (Lumen gentium, 68).
Benvolguts germans i germanes, no deixem d’invocar la Mare de Déu, que saludem en la pregària de la Salve com a «Reina i Mare de misericòrdia, vida, dolcesa i esperança nostra». Diguem-li la lloança que li va dedicar la seva cosina santa Elisabet: «Feliç tu que has cregut» (Lc 1,45). Que ella ens acompanyi maternalment en el nostre pelegrinatge de la fe i en l’actual Jubileu de l’esperança, com va acompanyar el camí de la primera comunitat cristiana. I que un dia pugui acollir-nos als seus braços maternals en la presència de Déu per gaudir sempre de la seva companyia.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
