Carta dominical | «Jesús és la porta»

Imatge: Freepik El text de l’Evangeli de Lluc que ens ofereix l’Església en l’Eucaristia d’aquest diumenge pot resultar-nos difícil d’entendre. La manera com Jesús s’adreça als qui l’escolten sembla dura i exigent, i fins i tot podria desanimar-nos. Tanmateix, allò que Jesús intenta dir-nos en aquest passatge evangèlic és que hem de convertir-nos cada dia […]

21 Ag, 2025
Església de Barcelona

Imatge: Freepik

El text de l’Evangeli de Lluc que ens ofereix l’Església en l’Eucaristia d’aquest diumenge pot resultar-nos difícil d’entendre. La manera com Jesús s’adreça als qui l’escolten sembla dura i exigent, i fins i tot podria desanimar-nos. Tanmateix, allò que Jesús intenta dir-nos en aquest passatge evangèlic és que hem de convertir-nos cada dia al Senyor. I és que les paraules del Senyor sempre qüestionen la nostra manera de viure i ens encoratgen a tenir una nova actitud envers Déu i envers els nostres germans. 

Jesús va de camí cap a Jerusalem. Recorre pobles i ciutats ensenyant la Bona Nova de l’Evangeli. De sobte, un home s’hi acosta i li pregunta: Són pocs els qui se salven? Jesús no respon directament aquesta pregunta; tanmateix, en la resposta que ens dona hi ha una preciosa crida a acollir la salvació que Déu ens ofereix. 

Jesús descriu el Regne de Déu com un gran banquet en el qual cal esforçar-se per entrar. Sí, cal renunciar a la nostra tendència a quedar-nos ancorats en allò material, superficial i caduc, en allò que passa; i posar l’atenció en allò que és etern. La manera que ens proposa Jesús als evangelis per entrar en el banquet consisteix a fer el camí que Ell mateix va recórrer. Prendre la creu de cada dia i seguir-lo tan de prop com puguem, amb l’ajuda de Déu. Per això cal reconèixer la nostra fragilitat i caminar darrere les seves petjades amb humilitat i alegria. 

La porta de què ens parla Lluc és Jesús. Jesús ens diu a l’Evangeli de Joan: «Jo soc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges» (Jn 10,9). Entrar per la porta implica posar Jesús al centre de la nostra vida, aprendre a viure com Ell, a confiar en Déu Pare i a estimar com Ell estimava. Jesús és una porta sempre oberta que només nosaltres podem tancar. 

Déu no exclou ningú. Ell obre les portes del Regne de Déu a tothom, ofereix la seva salvació a tots. Tal com ens diu l’evangelista Lluc: als del nord i als del sud, als d’orient i als d’occident (cf. Lc 13,29). Déu convida a la taula del Regne especialment aquells que la vida ha deixat al marge del camí, els qui han estat abandonats, els més vulnerables. Aquests són els preferits de Déu. Com ens deia el nostre estimat papa Francesc, els pobres són els «porters del cel». I és que en el Regne de Déu els darrers seran els primers (cf. Mt 20,16). Afortunadament, ens endurem moltes sorpreses. 

Benvolguts germans i germanes, acollim la invitació de Jesús i demanem-li que un dia puguem entrar al banquet del seu Regne. Déu sempre espera que vinguem a la seva festa. Entrem amb confiança a casa seva, perquè Ell ens estima i vol que tots els homes se salvin. 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)