Sant Marcel, màrtir

Sant Marcel, màrtir

Marcel era un centurió romà que, d'amagat, professava la religió cristiana. Quan es trobava destinat a la ciutat de Tànger es va celebrar a tot l'Imperi l'aniversari de l'empera­dor Maximià. Com que la festa obligava tots els militars a oferir ofrenes als déus per homenatjar l'emperador, Marcel, s'hi va negar: va llançar a terra la seva indumentària militar i es va proclamar obertament cristià. Ràpidament va ser dut davant d'un tribunal que el va trobar culpable i va ser martiritzat el mateix dia de l’any 298.

La tradició hi afegeix que també els seus fills, Claudi, Rupert i Victorí, i el mateix funcionari que havia d'escriure la sentència de mort, Cassià, fossin també executats.

1. Sant Marcià. És considerat el primer bisbe de la ciutat de Siracusa. A Siracusa, Sicília (s. II).

2. Commemoració de sant Serapió, bisbe d'Antioquia, cèlebre per la seva erudició i doctrina. Va deixar gran fama de santedat (~ 211).

3. Santa Eutròpia, màrtir. Per refusar negar Crist, va ser torturada cruelment fins a la mort. A Alexandria, Egipte (~ s. III).

4. Passió de sant Marcel, centurió. El dia de l'aniversari de l'emperador, mentre els altres oferien sacrificis, es va treure les insígnies de la seva funció i les va llançar al peu dels estendards. Va afirmar que per ser cristià no podia seguir mantenint el jurament militar, ja que havia d'obeir només Crist. Immediatament va ser degollat i va consumar així el seu martiri. A Tànger, Mauritània (298).

5. Sants Claudi, Luperci i Victori, màrtirs. Durant la persecució de l'emperador Dioclecià van patir la mort per Crist. A la ciutat de Lleó, Hispània (~ 303/304).

6. Sant Màxim, màrtir. A Cuma, de la Campània (~ 303).

7. Sant Germà, bisbe. El papa sant Gregori el Gran l’esmenta en els seus escrits. A Càpua, també a la Campània (~ 540).

8. Sant Gerard, bisbe. A Potenza, ciutat de la Lucània (1122).

9. Beata Benvinguda Boiani, verge, germana de Penitència de sant Domènec. Va passar tota la seva vida entregada a la pregària i a l'austeritat. A Cividale del Friuli, a la regió de Venècia (1292).

10. Beat Joan Slade, màrtir. Per negar la competència de la reina Elisabet I en les qüestions espirituals, va ser penjat i esquarterat. A Winchester, Anglaterra (1583).

11. Mort del beat Terenci Albert O’Brien, bisbe i màrtir, de l’orde dels Predicadors. Nomenat per a la seu d’Emly, va treballar amb afany en favor dels afectats per la pesta, però sota el règim d’Oliver Cromwell, va ser detingut pels soldats i conduït al patíbul en odi a la fe catòlica. A Limerick, Irlanda (1651).

12. Beat Àngel d’Acri, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins. Va viatjar per tot el regne de Nàpols predicant la Paraula de Déu en un estil adaptat a la gent senzilla. A Aeri, localitat de Calàbria (1739).

13. Beat Joan Miquel Langevin, prevere i màrtir. Degollat per raó del seu sacerdoci, va ser el primer d'una llarga llista de més de cent homes i dones que, durant la Revolució Francesa, van romandre unànimes i constants en la confessió de la fe cristiana. A la ciutat d'Angers, França (1794).

14. Beata Maria Restituta (Helena) Kafka, verge de la Congregació de les Germanes Franciscanes de la Caritat Cristiana i màrtir. Nascuda a Bohèmia i de professió infermera, durant la guerra va ser capturada pels enemics de la fe i degollada. Prop de Viena, Àustria (1943).
15. Beat Aleix Zaryckyj, prevere i màrtir. En un règim contrari a Déu va ser deportat a un camp de concentració. En el combat per la fe va assolir la vida eterna. A la localitat de Dolinka, prop de Kharagandí, al Kazakhstan (1963).