Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Jesús, ensenya’ns a pregar»
Jesús impressionava les persones que el tractaven per la seva manera de pregar. Per això, els evangelis recullen la petició que li van fer un dia els seus deixebles: «Senyor, ensenya’ns a pregar» (Lc 11,1). I és que, sens dubte, Jesús és el nostre mestre de pregària. Demanem al Senyor que guiï la nostra vida […]
15 Ag, 2024
Jesús impressionava les persones que el tractaven per la seva manera de pregar. Per això, els evangelis recullen la petició que li van fer un dia els seus deixebles: «Senyor, ensenya’ns a pregar» (Lc 11,1). I és que, sens dubte, Jesús és el nostre mestre de pregària. Demanem al Senyor que guiï la nostra vida espiritual. Demanem-li també que cada dia ens guiï en la nostra pregària.
A propòsit d’aquest tema, en el marc de la preparació del Jubileu 2025, el Dicasteri per a l’Evangelització ha publicat el llibre La pregària de Jesús. En ell, l’autor expressa bellament el diàleg que Jesús va mantenir amb el Pare durant tota la seva existència. La seva lectura ens pot ajudar a seguir les petjades de Jesús.
Jesús pregava sense parar. Els evangelistes expliquen que es retirava sovint a pregar en un lloc apartat. Allà compartia amb Déu els seus projectes, il·lusions i esperances. No prenia cap decisió important sense haver-la parlat abans amb el seu Pare. Així, per exemple, l’evangelista Lluc ens explica que, Jesús, abans d’escollir els dotze apòstols, va estar pregant tota la nit (cf. Lc 6,12).
Quan pregava, Jesús anomenava tendrament Déu abba, paraula aramea que significa «pare». Crist ens ensenya que en la pregària aprenem a dirigir-nos a Déu com un pare al qual expliquem les nostres penes i alegries. Ell ens donarà la valentia i l’entusiasme que necessitem per construir el Regne de Déu.
Jesús pregava amb les Sagrades Escriptures. La Paraula de Déu era el seu aliment. Així, els evangelistes ens expliquen que, Jesús, en el moment de la seva Passió, va pregar dient aquestes paraules del Salm 22: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» (Sal 22,2). Jesús ens ensenya a meditar la Paraula perquè es converteixi en una llum que il·lumini el camí de la nostra vida. Demanem sempre l’ajuda de l’Esperit Sant perquè, gràcies a la meditació de la Paraula, escoltem la veu de Déu que ens parla a cadascú en particular.
Jesús prega per tota la humanitat, però té una especial preferència per les persones més humils i per les més vulnerables. Ho podem llegir en aquesta preciosa pregària que recull l’Evangeli de Mateu: «T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.» (Mt 11,25).
Benvolguts germans i germanes, demanem a Jesús que sigui el nostre pedagog i que converteixi la nostra vida en una «escola de pregària». Que un dia, com ens convidava sant Pau VI, puguem ajudar altres germans a entrar en el camí de la pregària. Que Maria ens ensenyi a meditar les paraules de Jesús i a compartir-les amb tots aquells que trobem al llarg del camí de la nostra vida.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
*Tercer volum de la col·lecció editada amb motiu de l’Any de la Pregària en preparació del Jubileu del 2025, aquí.
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular.
Agenda
