Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Brots verds»
El proper mes de setembre i fins al 4 d’octubre, els cristians d’arreu del món tenim l’oportunitat de participar en el Temps de la Creació, una iniciativa ecumènica que cada any ens anima a pregar i a respondre al clam que ens fa el planeta. En la cerimònia de clausura hi participaran joves d’arreu del […]
22 Ag, 2024
El proper mes de setembre i fins al 4 d’octubre, els cristians d’arreu del món tenim l’oportunitat de participar en el Temps de la Creació, una iniciativa ecumènica que cada any ens anima a pregar i a respondre al clam que ens fa el planeta. En la cerimònia de clausura hi participaran joves d’arreu del món i coincidirà, com cada any, amb la festa de Sant Francesc d’Assís.
Començarem el nou curs amb la mirada posada en aquesta iniciativa. Aquest tema ens preocupa i és urgent per a tots. Per això, l’1 de setembre líders de les diferents confessions cristianes d’arreu del món es reuniran. Serà una jornada mundial de pregària que ens ajudarà a discernir la resposta al crit de dolor de la Creació.
Durant el proper mes, som convidats a reflexionar com és la nostra relació amb la Terra, un preciós regal que ens ha confiat el nostre Creador. Malauradament, massa sovint veiem com el nostre egoisme i accions insostenibles malmeten el planeta i, el que encara és més greu, provoquen falta d’aliment i aigua a molts germans nostres que viuen en països més pobres. Imatges d’espais naturals destruïts o en procés de degradació ens desconcerten i entristeixen. Ens lamentem del que està passant, però, actuem? Si seguim així, el pronòstic que ens espera no és gaire bo. Cal que tinguem cura de la casa comuna amb la mateixa actitud i il·lusió que tenim cura de la casa pròpia. Cuidar la Creació és cuidar la humanitat.
Això és el que ens vol transmetre el lema d’enguany del Temps de la Creació: «Esperançar i actuar amb la Creació». Sabem prou bé que el nostre planeta està malalt i molts germans nostres en pateixen les conseqüències. Els mitjans de comunicació ens n’alerten dia sí i l’altre també, els activistes no es cansen de recordar-nos-ho amb accions de tot tipus i a través de les diferents expressions de l’art també ens arriben molts missatges que ens volen fer indignar i provocar una reacció. Cal que siguem capaços d’actuar, però sense perdre l’esperança, tan necessària per viure. Si mirem amb ulls esperançats, sabrem veure brots verds en un bosc calcinat o entre els estralls que provoca una sequera extrema.
Els organitzadors del Temps de la Creació, el Moviment Laudato Si’, han publicat una reflexió teològica que desenvolupa el lema d’aquesta iniciativa ecumènica a partir del passatge bíblic de l’apòstol sant Pau, en què s’explica que l’univers creat pateix un dolor intens, com el del part, però no perd l’esperança. (cf. Rm 8,20-22).
Benvolguts germans i germanes, l’esperança cristiana està arrelada en el caràcter, les promeses i les accions de Déu. Només així, la nostra acció té sentit, tot i que els resultats d’aquesta acció no es vegin immediatament. En aquest Temps de la Creació, renovem la consciència de la necessitat de cuidar la Creació, per tal de garantir una vida digna a tots els éssers humans.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular.
Agenda
