Carta dominical | «Fer preguntes, fer-se preguntes»

Us escric des de Roma on ja fa uns dies van començar les reunions de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. El nostre treball s’articula a partir del document Instrumentum laboris, un document ple de preguntes, algú podria dir: de massa preguntes. No oblidem, però, que es tracta d’un instrument de treball i que […]

05 Oct, 2023
Església de Barcelona

Us escric des de Roma on ja fa uns dies van començar les reunions de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. El nostre treball s’articula a partir del document Instrumentum laboris, un document ple de preguntes, algú podria dir: de massa preguntes. No oblidem, però, que es tracta d’un instrument de treball i que les preguntes ajuden a pregar i a reflexionar per poder respondre-hi amb sentit, sempre a la llum de l’Esperit Sant, que parla a la comunitat reunida que l’invoca.

Realment, la vida és plena de preguntes: les que ens adrecen i les que ens anem formulant al llarg de la nostra existència. Algunes són superficials i banals, però n’hi ha que marquen la nostra vida i les nostres decisions. L’Evangeli també n’és ple, de preguntes, aquelles que adrecen a Jesús els qui se’l troben o segueixen, i també aquelles que Jesús els planteja. Tant important són les preguntes com les respostes.

Aquestes preguntes formulades en el document de treball han sorgit de la reflexió i de la pregària durant el camí sinodal recorregut fins ara arreu del món i han sorgit a partir de tres paraules clau que acompanyen el camí sinodal: comunió, participació i missió.

Tant o més rellevant que la pregunta és la resposta. Un factor important és el clima en què volem donar i buscar la resposta, inspirada per l’Esperit Sant. A discernir, ens hi ajuda la conversa espiritual, ja practicada en molts grups i llocs al llarg de l’itinerari sinodal.

En una conversa espiritual hi ha tres aspectes essencials: el silenci, la pregària i l’escolta. Necessitem silenci en el treball que cada un dels qui hi participem hem de fer abans de l’encontre i que ens servirà per poder dialogar; silenci per estar atents a tot allò que els altres diuen; silenci per elaborar una resposta o proposta constructiva. Silenci per descobrir el pas de l’Esperit. Cal també la nostra pregària abans, durant i al final de l’encontre en el grup. En tercer lloc, és necessària una escolta atenta, perquè no només volem sentir i compartir unes paraules, sinó que les volem escoltar des del més profund del nostre cor. Deixem que l’Esperit Sant ens acompanyi en aquest camí sinodal per trobar respostes.

Benvolguts germans i germanes, aprofito aquests dies al Vaticà per acollir amb joia la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, que es troba de pelegrinatge a Roma per celebrar el seu 800 aniversari. Vull agrair al papa Francesc el detall que va tenir ahir de rebre’ns en audiència. Avui també tindré el goig de compartir amb tots els confrares la celebració de l’Eucaristia a la basílica de Sant Pere del Vaticà.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Si voleu conèixer millor la dinàmica de la conversa en l’Esperit com els diferents qüestionaris els podeu trobar en l’Instrumentum laboris, que podeu consultar en aquest enllaç. Hi trobareu les diverses preguntes que articulen el nostre diàleg.

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

7 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)