Carta dominical | «Som aquí, Esperit Sant»

Al llarg de la història de l’Església, molts homes i dones, especialment en moments intensos de treball i de discerniment, en concilis, sínodes, assemblees eclesials, han fet seva la pregària atribuïda a sant Isidor: «Adsumus, Sancte Spiritus», «Som aquí, Esperit Sant». Des de l’octubre de 2021, quan va començar el camí del Sínode 2021-2024: «Per […]

28 Set, 2023
Església de Barcelona

Al llarg de la història de l’Església, molts homes i dones, especialment en moments intensos de treball i de discerniment, en concilis, sínodes, assemblees eclesials, han fet seva la pregària atribuïda a sant Isidor: «Adsumus, Sancte Spiritus», «Som aquí, Esperit Sant».

Des de l’octubre de 2021, quan va començar el camí del Sínode 2021-2024: «Per una Església sinodal: comunió, participació, missió», arreu del món, molts grups de cristians han iniciat els seus encontres de reflexió i diàleg amb aquesta pregària. Partint de l’experiència de fer camí junts i escoltant-se amb respecte els uns als altres, han volgut predisposar-se a l’escolta del veritable protagonista, l’Esperit Sant.

També a l’Arquebisbat de Barcelona, aquesta pregària ha acompanyat la nostra senzilla i sincera reflexió a partir d’una pregunta. Una pregunta que ha d’estar sempre present a les nostres parròquies, associacions i moviments: «Com es realitza avui, a diversos nivells (des del local a l’universal) aquest “caminar junts” que permet a l’Església anunciar l’Evangeli, d’acord amb la missió que li va ser confiada pel Senyor; i quins passos ens convida a fer l’Esperit per a créixer com a Església sinodal?». I és que créixer en sinodalitat continua sent un repte també per a tots, en la mesura que potencia la comunió entre nosaltres i amb Déu, cosa que ens permet ser evangelitzadors.

Aquesta setmana començaran al Vaticà els treballs de la primera sessió de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, en la qual jo mateix participaré. El treball ja l’estem iniciant tots els participants de la propera Assemblea General amb uns dies previs de recés espiritual. A l’assemblea sinodal, volem seguir amb atenció el que ens digui l’Esperit, fent ressonar en el cor les paraules que el llibre de l’Apocalipsi, en els capítols dos i tres, adreça a les set comunitats d’Àsia: «Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies».

En efecte, la vetlla ecumènica de pregària i els tres dies de recés que hem tingut ens ajudaran a posar-nos en sintonia amb l’Esperit. Volem que sigui Ell qui inspiri i acompanyi la nostra reflexió i el discerniment, partint del que cada un de nosaltres porta al cor, fruit del treball realitzat a cada diòcesi d’origen.

Benvolguts germans i germanes, us demano que intensifiqueu la vostra pregària per tal que tots els participants en l’Assemblea General del Sínode estiguem ben oberts a les inspiracions de l’Esperit Sant, perquè sigui Ell qui ens guiï en el nostre treball. Que la comunió, la participació i la missió no siguin només paraules boniques, sinó els eixos sobre els quals giri la nostra Església, perquè sigui testimoni vivent del Crist en el nostre temps i en cada lloc del món: «Som aquí, Esperit Sant».

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

5 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)