Carta dominical | «Fer preguntes, fer-se preguntes»

Us escric des de Roma on ja fa uns dies van començar les reunions de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. El nostre treball s’articula a partir del document Instrumentum laboris, un document ple de preguntes, algú podria dir: de massa preguntes. No oblidem, però, que es tracta d’un instrument de treball i que […]

05 Oct, 2023
Església de Barcelona

Us escric des de Roma on ja fa uns dies van començar les reunions de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. El nostre treball s’articula a partir del document Instrumentum laboris, un document ple de preguntes, algú podria dir: de massa preguntes. No oblidem, però, que es tracta d’un instrument de treball i que les preguntes ajuden a pregar i a reflexionar per poder respondre-hi amb sentit, sempre a la llum de l’Esperit Sant, que parla a la comunitat reunida que l’invoca.

Realment, la vida és plena de preguntes: les que ens adrecen i les que ens anem formulant al llarg de la nostra existència. Algunes són superficials i banals, però n’hi ha que marquen la nostra vida i les nostres decisions. L’Evangeli també n’és ple, de preguntes, aquelles que adrecen a Jesús els qui se’l troben o segueixen, i també aquelles que Jesús els planteja. Tant important són les preguntes com les respostes.

Aquestes preguntes formulades en el document de treball han sorgit de la reflexió i de la pregària durant el camí sinodal recorregut fins ara arreu del món i han sorgit a partir de tres paraules clau que acompanyen el camí sinodal: comunió, participació i missió.

Tant o més rellevant que la pregunta és la resposta. Un factor important és el clima en què volem donar i buscar la resposta, inspirada per l’Esperit Sant. A discernir, ens hi ajuda la conversa espiritual, ja practicada en molts grups i llocs al llarg de l’itinerari sinodal.

En una conversa espiritual hi ha tres aspectes essencials: el silenci, la pregària i l’escolta. Necessitem silenci en el treball que cada un dels qui hi participem hem de fer abans de l’encontre i que ens servirà per poder dialogar; silenci per estar atents a tot allò que els altres diuen; silenci per elaborar una resposta o proposta constructiva. Silenci per descobrir el pas de l’Esperit. Cal també la nostra pregària abans, durant i al final de l’encontre en el grup. En tercer lloc, és necessària una escolta atenta, perquè no només volem sentir i compartir unes paraules, sinó que les volem escoltar des del més profund del nostre cor. Deixem que l’Esperit Sant ens acompanyi en aquest camí sinodal per trobar respostes.

Benvolguts germans i germanes, aprofito aquests dies al Vaticà per acollir amb joia la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, que es troba de pelegrinatge a Roma per celebrar el seu 800 aniversari. Vull agrair al papa Francesc el detall que va tenir ahir de rebre’ns en audiència. Avui també tindré el goig de compartir amb tots els confrares la celebració de l’Eucaristia a la basílica de Sant Pere del Vaticà.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Si voleu conèixer millor la dinàmica de la conversa en l’Esperit com els diferents qüestionaris els podeu trobar en l’Instrumentum laboris, que podeu consultar en aquest enllaç. Hi trobareu les diverses preguntes que articulen el nostre diàleg.

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, per què plores? Qui busques?

(Jn 20,1.11-18)