Carta dominical | «Els patrons de Catalunya»

Avui celebrem la festa de Sant Jordi i el proper dijous la Mare de Déu de Montserrat, els dos patrons de Catalunya. Sant Jordi fou un màrtir molt venerat a l’antigor. La tradició ens parla d’un soldat romà de l’Orient, que es va fer cristià i morí com a màrtir de Crist en les persecucions del segle III. Des de l’Orient la devoció a aquest gran màrtir –fou anomenat el megalomàrtir o el màrtir per excel·lència- es va estendre cap a Occident, on avui continua essent el patró de molts països, entre els quals hi ha Catalunya.

La llegenda de Sant Jordi és d’una gran bellesa: sant Jordi és el cavaller que venç el drac i salva la princesa de les seves urpes. És una tradició molt emblemàtica, que no significa que haguem d’anar amb la llança atacant als altres sinó que ens indica la imperiosa necessitat de lluitar contra el drac que no és altre que el diable. I ja sabeu que el diable a la Bíblia se’l denomina «diàbolos», que significa «pare de la divisió».

Però també la imatge del sant Jordi que se’ns mostra a la basílica de la Sagrada Família, amb el seu escut per defensar-se i protegir-se dels atacs als seus valors, per obrir espai a la veritat i respondre protegint les virtuts que provenen del seu cor gran i generós.

Li demano a aquest gran sant que ens protegeixi; que protegeixi Barcelona i Catalunya de totes les insídies del mal. Tot el que sigui oblidar-se dels pobres i petits, tot el que no sigui construir ponts per a la comunicació i la comunió entre tots, tot el que sigui faltar al respecte a persones i institucions, és no seguir l’exemple del nostre patró, és no vèncer el drac del mal que ens aguaita contínuament.

A Catalunya la seva festa és també la festa de les roses i dels llibres, expressió de l’estimació que es té a les persones que obsequiem amb un rosa. I estimació també de la cultura que es manifesta en el regal d’un llibre.

Pocs dies després de la festa de Sant Jordi s’escau la de la Mare de Déu de Montserrat. La tradició diu que es tracta d’una imatge que, per motiu d’una invasió de la península, va ser amagada en una cova de la muntanya, al lloc de l’actual Santa Cova, i que després hi va ser trobada per un pastor. I la tradició ens continua explicant que, quan la volien traslladar cap a Manresa, la imatge va fer-se tan pesada, que va ser impossible de moure-la del lloc on ara hi ha el santuari i el monestir benedictí, i que allà es va quedar fins avui.

Els nostres sants patrons ens han d’ajudar per tal que les arrels cristianes de Catalunya donin molt de fruit. Sobretot, com a primer, el fruit de la fe. La primera de les invocacions de la Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, escrita pel bisbe Torras i Bages, demana el do de la fe, tot pregant: “Verge prodigiosa, tron puríssim on reposà l’eterna Saviesa quan vingué al món a ensenyar el camí de salvació, aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida”. Avui us animo a fer-nos nostra aquesta pregària.

+Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.