Carta dominical | «Pasqua: el Crist entre nosaltres»

Un monjo eremita del Líban va rebre la visita de l’abat d’un monestir molt important. Hi anava per demanar consell perquè estava desolat. El seu monestir, que durant temps va estar ple de monjos joves i generosos, ara estava gairebé buit i la tristesa omplia el cor dels monjos. Abans hi anava molta gent als oficis i ara gairebé ningú hi anava. L’angoixa i el neguit omplien el cor de l’abat, que no sabia què fer ni quina era la causa d’aquella situació. Va preguntar a l’eremita: «Què hem fet malament o quin pecat hem comès perquè estiguem ara en aquesta situació?»

El monjo eremita li va contestar: «Heu comès el pecat d’ignorància».

–«I això què és? Què significa?», li va preguntar l’abat.

–«Doncs que un dels monjos del vostre monestir és el Messies disfressat i vosaltres ho ignoreu», li va respondre l’eremita.

L’abat va tornar al seu monestir i a tothora pensava que com era possible que Déu hagués tornat a la terra, hagués anat al seu monestir i ni ell ni ningú no l’hagués reconegut. I començà a pensar: Potser és el cuiner? O el prior? O el porter? Deu ser el sagristà? O el novici? Qui deu ser? I continuava pensant: No deuen ser la disfressa els defectes que té cada un dels monjos? Sí, tots els monjos del monestir tenien defectes i en canvi semblava que un d’ells era el Messies.

Quan arribà al monestir, l’abat va reunir els monjos i els va explicar el que li havia dit l’eremita, que el Messies era un d’ells. Tots es van mirar amb incredulitat i van pensar que era impossible que el Messies estigués entre ells. Però a poc a poc van començar a donar-hi voltes dins el seu cap i es deien: I si fos aquest o aquell germà? I no podria ser aquell altre? Si està disfressat no podrem reconèixer-lo, amb la qual cosa el que hem de fer és mirar de respectar a tots perquè qualsevol pot ser el Messies.

Va ser a partir del moment que cada un va optar per respectar i estimar cada germà per si fos el Messies, quan van començar a regnar uns altres aires al monestir. Hi havia més alegria, més bondat, més generositat, més il·lusió per tot el que feien. L’alegria va omplir el cor dels monjos i va estendre’s arreu del monestir. A poc a poc aquesta alegria s’anava encomanant i aviat molts joves van entrar en el monestir, que tornà a ser una comunitat florent a la qual hi anava molta gent a pregar, a demanar consell, a participar senzillament dels oficis religiosos perquè hi trobava pau i recuperava les forces per seguir servint el Senyor.

Una història preciosa que podríem aplicar a la nostra vida de família, de comunitat, de presbiteri, de veïnatge, de companys de feina… El Messies és entre nosaltres. S’ha disfressat. Sabem acollir-lo i tractar-lo com es mereix? Podem preguntar-nos: Qui és? Quina disfressa ha escollit? Ell ja ens ho va deixar escrit a l’Evangeli: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi» (Mt, 25,40). Ens ho diu el Ressuscitat. Ell s’ha identificat amb aquelles persones que caminen amb cada un de nosaltres. Així ho van veure els deixebles d’Emmaús. I així ho van reconèixer els apòstols. Estava present entre ells disfressat i segueix present entre nosaltres. Avui que celebrem la Pasqua de Resurrecció, tant debò sapiguem descobrir a Crist ressuscitat entre nosaltres.

Que sapiguem respectar, estimar i ajudar totes les persones que trobem en el nostre camí perquè, en elles, hi és present el mateix Senyor i Déu nostre. 

+Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona