Carta dominical | «El luxe de viure en una llar digna»

Avui dia, en el nostre entorn més proper, alguns dels drets de les persones han esdevingut un luxe. Em centraré en un: el luxe de viure en una llar digna.

Hem sentit a parlar molt del “sensellarisme”, una paraula nova per a un nou drama humà. Ens corprèn veure jaços de cartró on passen la nit algunes persones sense sostre, tant si fa fred com si fa calor. El drama és aquí i ens colpeja. Hi ha moltes persones que tenen un sostre, sí, però el sobreesforç que fan per pagar el lloguer les condemna a malviure.

Cada cop hi ha més famílies que no poden accedir a un habitatge digne ni a poder mantenir-lo. Són víctimes d’una realitat crua, d’un fenomen que ja s’ha batejat com a exclusió residencial. La crisi de l’habitatge està afectant de manera més intensa les llars en situació de vulnerabilitat i, per això, en aquests casos parlem d’emergència social. L’Església coneix aquesta realitat molt de prop, perquè rep diàriament centenars de peticions d’ajuda. Aquesta situació és molt dolorosa per als afectats i per a tota la societat.

Amb dades de 2024, la Fundació FOESSA ens alerta que més de 4,6 milions de llars a Espanya, el 24% de la població, pateixen dificultats relacionades amb l’accés i el manteniment de l’habitatge. Traslladat a la diòcesi de Barcelona, el 27% de la població, és a dir, 726.000 persones, tenen dificultats per accedir o mantenir un habitatge. Aquestes xifres ens mostren que no tenim tots les mateixes possibilitats.

Les famílies en situacions de pobresa dediquen avui més del 70% dels seus ingressos al pagament del lloguer d’un habitatge precari, cosa que comporta viure en un habitatge insegur o en un habitatge inadequat. És insegur quan aquestes famílies es veuen obligades a llogar un habitatge sense contracte o quan viuen sota l’amenaça de perdre l’habitatge o l’amenaça de violència per part de la família o parella. Un habitatge és inadequat quan moltes persones han de viure en un lloc reduït o en espais inapropiats: locals comercials, soterranis sense llum natural i amb deficiències greus de construcció o amb insalubritat.

Viure en un habitatge insegur o inadequat té conseqüències importants en la qualitat de vida de les persones, especialment els infants i adolescents, i afecta  la seva salut física i emocional.

Faig una crida ferma a les administracions públiques a treballar juntament amb el sector privat per tal de promoure activament la construcció d’habitatge social; així com altres mesures que permetin a les persones accedir a un habitatge digne amb un preu digne i assequible a la seva renda. Cal assegurar un habitatge digne a les persones i a la vegada també respectar la propietat privada.

Benvolguts germans i germanes, no podem dormir tranquils mentre germans nostres no poden viure amb dignitat a la nostra ciutat, al nostre barri o al nostre edifici. El nostre deure com a catòlics és ajudar els nostres germans, especialment els més vulnerables i necessitats. Ens cal tenir esperança i creativitat per construir un món on puguem viure dignament. Ens cal una mirada a llarg termini, però ara hauríem de donar una resposta a l’emergència social que ens interpel·la. ¿Què podem fer entre tots per trobar solucions?

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.