Carta dominical | «Quaresma jubilar»

Imatge: Getty Images El proper dimecres iniciem el temps fort de la Quaresma. Ho fem amb la imposició de la cendra als nostres caps, fet que ens recorda la fragilitat de la nostra condició i la dependència que tenim els uns dels altres i, especialment, de Déu. La Quaresma és un temps litúrgic que no […]

27 Febr, 2025
Església de Barcelona

Imatge: Getty Images

El proper dimecres iniciem el temps fort de la Quaresma. Ho fem amb la imposició de la cendra als nostres caps, fet que ens recorda la fragilitat de la nostra condició i la dependència que tenim els uns dels altres i, especialment, de Déu.

La Quaresma és un temps litúrgic que no té un fi en si mateix, sinó que la seva raó de ser és preparar-nos per viure amb goig i plenitud el temps de Pasqua, que iniciarem d’aquí a uns quaranta dies amb la celebració solemne de la resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist.

Enguany, la Quaresma queda marcada per la celebració del Jubileu ordinari de l’any 2025, sota el lema «Pelegrins d’Esperança». És per aquest motiu que us convido a preparar els vostres cors i les vostres ànimes per a la celebració de la Pasqua amb la lectura de la Butlla de convocació d’aquest Jubileu, que porta per títol Spes non confundit (l’Esperança no defrauda) –SnC–. La podeu trobar fàcilment a internet o a les nostres llibreries religioses.

En un món agitat i angoixat com el nostre, els cristians som cridats a viure l’esperança que Crist ens ha comunicat. A més, tenim el deure d’anunciar-la i compartir-la amb tants éssers humans que anhelen una altra manera d’existència. Per això, el Papa ens convida a ser «Pelegrins d’Esperança».

En què consisteix o radica la nostra esperança cristiana? El papa Francesc ens diu que l’esperança cristiana troba el seu fonament en l’afirmació de fe: «Crec en la vida eterna». I, afegeix, l’esperança «és la virtut teologal per la qual aspirem a la vida eterna com a felicitat nostra» (SnC, 19).

En virtut de l’esperança cristiana, «tenim la certesa que la història de la humanitat i de cadascun de nosaltres no es dirigeix cap a […] un abisme fosc, sinó que s’orienta a la trobada amb el Senyor de la glòria» (SnC, 19). L’esperança cristiana consisteix en el fet que, davant la mort, rebem la certesa que, gràcies a Crist, la vida no s’acaba, sinó que es transforma per sempre (cf. SnC, 20).

¿Sabeu quin és el problema pel qual hem perdut l’alegria i l’entusiasme veritables? Potser no acabem de creure’ns el contingut de la nostra esperança cristiana. Per això hem de pregar a Déu amb fe i intensitat, perquè, per mitjà de Jesucrist i de l’Esperit Sant, revifi en nosaltres el desig de la vida eterna i de la comunió amb Déu.

Demanem a Déu ser capaços de viure amb la consciència que la nostra vida és eterna, que aquí estem de pas i que, en travessar el llindar d’aquesta existència humana, ens espera una vida apassionant, sense dolor ni angoixa, sense patiment, ni mort ni pecat, gaudint de l’amor i de la vida sense límits, que venen de Déu.

Si visquéssim amb plenitud la virtut de l’esperança, la nostra manera de viure canviaria radicalment. Les nostres pors es dissiparien. Per exemple, el dolor davant la mort d’un ésser estimat es transformaria en pau, en saber que ja ha entrat a la casa del Pare i per saber que aquesta persona vetlla per nosaltres. Només és un comiat físic temporal.

Benvolguts germans i germanes, en aquest inici de Quaresma demanem amb intensitat a Déu que ens regali el do de l’Esperança.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)