Carta dominical | «Quaresma jubilar»

Imatge: Getty Images

El proper dimecres iniciem el temps fort de la Quaresma. Ho fem amb la imposició de la cendra als nostres caps, fet que ens recorda la fragilitat de la nostra condició i la dependència que tenim els uns dels altres i, especialment, de Déu.

La Quaresma és un temps litúrgic que no té un fi en si mateix, sinó que la seva raó de ser és preparar-nos per viure amb goig i plenitud el temps de Pasqua, que iniciarem d’aquí a uns quaranta dies amb la celebració solemne de la resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist.

Enguany, la Quaresma queda marcada per la celebració del Jubileu ordinari de l’any 2025, sota el lema «Pelegrins d’Esperança». És per aquest motiu que us convido a preparar els vostres cors i les vostres ànimes per a la celebració de la Pasqua amb la lectura de la Butlla de convocació d’aquest Jubileu, que porta per títol Spes non confundit (l’Esperança no defrauda) –SnC–. La podeu trobar fàcilment a internet o a les nostres llibreries religioses.

En un món agitat i angoixat com el nostre, els cristians som cridats a viure l’esperança que Crist ens ha comunicat. A més, tenim el deure d’anunciar-la i compartir-la amb tants éssers humans que anhelen una altra manera d’existència. Per això, el Papa ens convida a ser «Pelegrins d’Esperança».

En què consisteix o radica la nostra esperança cristiana? El papa Francesc ens diu que l’esperança cristiana troba el seu fonament en l’afirmació de fe: «Crec en la vida eterna». I, afegeix, l’esperança «és la virtut teologal per la qual aspirem a la vida eterna com a felicitat nostra» (SnC, 19).

En virtut de l’esperança cristiana, «tenim la certesa que la història de la humanitat i de cadascun de nosaltres no es dirigeix cap a […] un abisme fosc, sinó que s’orienta a la trobada amb el Senyor de la glòria» (SnC, 19). L’esperança cristiana consisteix en el fet que, davant la mort, rebem la certesa que, gràcies a Crist, la vida no s’acaba, sinó que es transforma per sempre (cf. SnC, 20).

¿Sabeu quin és el problema pel qual hem perdut l’alegria i l’entusiasme veritables? Potser no acabem de creure’ns el contingut de la nostra esperança cristiana. Per això hem de pregar a Déu amb fe i intensitat, perquè, per mitjà de Jesucrist i de l’Esperit Sant, revifi en nosaltres el desig de la vida eterna i de la comunió amb Déu.

Demanem a Déu ser capaços de viure amb la consciència que la nostra vida és eterna, que aquí estem de pas i que, en travessar el llindar d’aquesta existència humana, ens espera una vida apassionant, sense dolor ni angoixa, sense patiment, ni mort ni pecat, gaudint de l’amor i de la vida sense límits, que venen de Déu.

Si visquéssim amb plenitud la virtut de l’esperança, la nostra manera de viure canviaria radicalment. Les nostres pors es dissiparien. Per exemple, el dolor davant la mort d’un ésser estimat es transformaria en pau, en saber que ja ha entrat a la casa del Pare i per saber que aquesta persona vetlla per nosaltres. Només és un comiat físic temporal.

Benvolguts germans i germanes, en aquest inici de Quaresma demanem amb intensitat a Déu que ens regali el do de l’Esperança.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.