Carta dominical | «La Creu de Síria»

Imatge: Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família Aquest dimecres hem iniciat el temps litúrgic de la Quaresma amb el ritus de  imposició de la cendra. Amb aquest gest reconeixem la nostra fragilitat i necessitat de conversió a Jesucrist. Tenim quaranta dies que ens han d’ajudar a preparar-nos per a la celebració […]

06 Març, 2025
Església de Barcelona

Imatge: Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família

Aquest dimecres hem iniciat el temps litúrgic de la Quaresma amb el ritus de  imposició de la cendra. Amb aquest gest reconeixem la nostra fragilitat i necessitat de conversió a Jesucrist. Tenim quaranta dies que ens han d’ajudar a preparar-nos per a la celebració de la Pasqua.

En aquest context, avui, primer diumenge de Quaresma, arriba Sent la Creu.  Des de fa deu anys celebrem Sent la Creu, una iniciativa organitzada pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb Joves de l’arxidiòcesi de Barcelona. A les sis de la tarda, ens aplegarem a la basílica de la Sagrada Família. Ens acompanyarà Mons. Jean-Abdo Arbach, arquebisbe greco-catòlic melquita d’Homs, Hama i Yabrud, a Síria. Aquest prelat ens compartirà el seu testimoni i el de tants germans sirians que han patit els efectes de la guerra i la persecució religiosa. Tots junts farem una vetlla de pregària i celebrarem l’Eucaristia.

Avui sentirem la creu, avui aquí ens podrem sentir acompanyants de Jesús al mont Calvari. Tots tenim molt present la imatge de Jesús a la creu. La representació de l’escena del Calvari en l’art conté no només una imatge del crucificat, sinó que ens evoca les paraules que Jesús va dir a la seva mare abans de morir: «Dona, aquí tens el teu fill», i després, dirigint-se a Joan, va dir: «Aquí tens la teva mare», (Jn 19,26-27). Tots som representats per l’apòstol Joan. El Senyor ens confia les mans plenes d’amor i tendresa de la mare. Ell vol que sentim que Maria ens sosté per afrontar i vèncer les dificultats en el nostre camí humà i cristià.

La Creu que ara pateixen tants germans cristians arreu del món avui ens condueix a Síria. Durant molts anys el poble sirià ha viscut en un conflicte difícil d’imaginar en una societat com la nostra. Quin ha de ser el patiment d’uns pares per fugir amb un fill, per exemple, pel mar amb la incertesa de poder arribar a algun lloc. Certament, «ningú posa els seus fills en un vaixell, si no és perquè l’aigua és més segura que la terra», com va dir el poeta. Els nostres germans que han d’abandonar la seva terra tenen la tristesa d’haver-la de deixar i han de fer front a les dificultats en arribar a una terra nova. Jesús ens demana que siguem hospitalaris amb els germans migrants. Qui acull un foraster, reconeix en ell el mateix Crist (cf. Mt 25,35).

El papa Francesc ha manifestat en moltes ocasions el seu desig que Síria pogués avançar cap a l’estabilitat i unitat, sense agressions ni ruptures. El passat mes de desembre, en una audiència general, el Sant Pare va pregar perquè el poble sirià pogués viure en pau i amb seguretat a la seva estimada terra (cf. Audiència General. 11 de desembre de 2024).

Benvolguts germans i germanes, preguem tots junts per la pau i posem-nos al servei, en la mesura que tots puguem, dels crucificats del món. En aquesta celebració de Sent la Creu, podem ajudar els germans de Síria de moltes maneres, una pot ser col·laborant econòmicament**. Gràcies per la vostra generositat.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Podreu accedir-hi amb una invitació i els que no en tingueu podreu seguir la celebració des del vostre dispositiu mòbil, a través del següent enllaç: https://esglesia.barcelona/en-directe/

**Podeu fer la vostra aportació:
– Bizum: 02799
– Transferència bancària: fes clic aquí

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)