Carta dominical | «La Creu de Síria»

Imatge: Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família Aquest dimecres hem iniciat el temps litúrgic de la Quaresma amb el ritus de  imposició de la cendra. Amb aquest gest reconeixem la nostra fragilitat i necessitat de conversió a Jesucrist. Tenim quaranta dies que ens han d’ajudar a preparar-nos per a la celebració […]

06 Març, 2025
Església de Barcelona

Imatge: Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família

Aquest dimecres hem iniciat el temps litúrgic de la Quaresma amb el ritus de  imposició de la cendra. Amb aquest gest reconeixem la nostra fragilitat i necessitat de conversió a Jesucrist. Tenim quaranta dies que ens han d’ajudar a preparar-nos per a la celebració de la Pasqua.

En aquest context, avui, primer diumenge de Quaresma, arriba Sent la Creu.  Des de fa deu anys celebrem Sent la Creu, una iniciativa organitzada pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb Joves de l’arxidiòcesi de Barcelona. A les sis de la tarda, ens aplegarem a la basílica de la Sagrada Família. Ens acompanyarà Mons. Jean-Abdo Arbach, arquebisbe greco-catòlic melquita d’Homs, Hama i Yabrud, a Síria. Aquest prelat ens compartirà el seu testimoni i el de tants germans sirians que han patit els efectes de la guerra i la persecució religiosa. Tots junts farem una vetlla de pregària i celebrarem l’Eucaristia.

Avui sentirem la creu, avui aquí ens podrem sentir acompanyants de Jesús al mont Calvari. Tots tenim molt present la imatge de Jesús a la creu. La representació de l’escena del Calvari en l’art conté no només una imatge del crucificat, sinó que ens evoca les paraules que Jesús va dir a la seva mare abans de morir: «Dona, aquí tens el teu fill», i després, dirigint-se a Joan, va dir: «Aquí tens la teva mare», (Jn 19,26-27). Tots som representats per l’apòstol Joan. El Senyor ens confia les mans plenes d’amor i tendresa de la mare. Ell vol que sentim que Maria ens sosté per afrontar i vèncer les dificultats en el nostre camí humà i cristià.

La Creu que ara pateixen tants germans cristians arreu del món avui ens condueix a Síria. Durant molts anys el poble sirià ha viscut en un conflicte difícil d’imaginar en una societat com la nostra. Quin ha de ser el patiment d’uns pares per fugir amb un fill, per exemple, pel mar amb la incertesa de poder arribar a algun lloc. Certament, «ningú posa els seus fills en un vaixell, si no és perquè l’aigua és més segura que la terra», com va dir el poeta. Els nostres germans que han d’abandonar la seva terra tenen la tristesa d’haver-la de deixar i han de fer front a les dificultats en arribar a una terra nova. Jesús ens demana que siguem hospitalaris amb els germans migrants. Qui acull un foraster, reconeix en ell el mateix Crist (cf. Mt 25,35).

El papa Francesc ha manifestat en moltes ocasions el seu desig que Síria pogués avançar cap a l’estabilitat i unitat, sense agressions ni ruptures. El passat mes de desembre, en una audiència general, el Sant Pare va pregar perquè el poble sirià pogués viure en pau i amb seguretat a la seva estimada terra (cf. Audiència General. 11 de desembre de 2024).

Benvolguts germans i germanes, preguem tots junts per la pau i posem-nos al servei, en la mesura que tots puguem, dels crucificats del món. En aquesta celebració de Sent la Creu, podem ajudar els germans de Síria de moltes maneres, una pot ser col·laborant econòmicament**. Gràcies per la vostra generositat.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Podreu accedir-hi amb una invitació i els que no en tingueu podreu seguir la celebració des del vostre dispositiu mòbil, a través del següent enllaç: https://esglesia.barcelona/en-directe/

**Podeu fer la vostra aportació:
– Bizum: 02799
– Transferència bancària: fes clic aquí

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)