Carta dominical | «Quaresma jubilar»

Imatge: Getty Images El proper dimecres iniciem el temps fort de la Quaresma. Ho fem amb la imposició de la cendra als nostres caps, fet que ens recorda la fragilitat de la nostra condició i la dependència que tenim els uns dels altres i, especialment, de Déu. La Quaresma és un temps litúrgic que no […]

27 Febr, 2025
Església de Barcelona

Imatge: Getty Images

El proper dimecres iniciem el temps fort de la Quaresma. Ho fem amb la imposició de la cendra als nostres caps, fet que ens recorda la fragilitat de la nostra condició i la dependència que tenim els uns dels altres i, especialment, de Déu.

La Quaresma és un temps litúrgic que no té un fi en si mateix, sinó que la seva raó de ser és preparar-nos per viure amb goig i plenitud el temps de Pasqua, que iniciarem d’aquí a uns quaranta dies amb la celebració solemne de la resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist.

Enguany, la Quaresma queda marcada per la celebració del Jubileu ordinari de l’any 2025, sota el lema «Pelegrins d’Esperança». És per aquest motiu que us convido a preparar els vostres cors i les vostres ànimes per a la celebració de la Pasqua amb la lectura de la Butlla de convocació d’aquest Jubileu, que porta per títol Spes non confundit (l’Esperança no defrauda) –SnC–. La podeu trobar fàcilment a internet o a les nostres llibreries religioses.

En un món agitat i angoixat com el nostre, els cristians som cridats a viure l’esperança que Crist ens ha comunicat. A més, tenim el deure d’anunciar-la i compartir-la amb tants éssers humans que anhelen una altra manera d’existència. Per això, el Papa ens convida a ser «Pelegrins d’Esperança».

En què consisteix o radica la nostra esperança cristiana? El papa Francesc ens diu que l’esperança cristiana troba el seu fonament en l’afirmació de fe: «Crec en la vida eterna». I, afegeix, l’esperança «és la virtut teologal per la qual aspirem a la vida eterna com a felicitat nostra» (SnC, 19).

En virtut de l’esperança cristiana, «tenim la certesa que la història de la humanitat i de cadascun de nosaltres no es dirigeix cap a […] un abisme fosc, sinó que s’orienta a la trobada amb el Senyor de la glòria» (SnC, 19). L’esperança cristiana consisteix en el fet que, davant la mort, rebem la certesa que, gràcies a Crist, la vida no s’acaba, sinó que es transforma per sempre (cf. SnC, 20).

¿Sabeu quin és el problema pel qual hem perdut l’alegria i l’entusiasme veritables? Potser no acabem de creure’ns el contingut de la nostra esperança cristiana. Per això hem de pregar a Déu amb fe i intensitat, perquè, per mitjà de Jesucrist i de l’Esperit Sant, revifi en nosaltres el desig de la vida eterna i de la comunió amb Déu.

Demanem a Déu ser capaços de viure amb la consciència que la nostra vida és eterna, que aquí estem de pas i que, en travessar el llindar d’aquesta existència humana, ens espera una vida apassionant, sense dolor ni angoixa, sense patiment, ni mort ni pecat, gaudint de l’amor i de la vida sense límits, que venen de Déu.

Si visquéssim amb plenitud la virtut de l’esperança, la nostra manera de viure canviaria radicalment. Les nostres pors es dissiparien. Per exemple, el dolor davant la mort d’un ésser estimat es transformaria en pau, en saber que ja ha entrat a la casa del Pare i per saber que aquesta persona vetlla per nosaltres. Només és un comiat físic temporal.

Benvolguts germans i germanes, en aquest inici de Quaresma demanem amb intensitat a Déu que ens regali el do de l’Esperança.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)