Carta dominical | «Donar el millor d’un mateix»

Iniciem el mes d’agost, el temps de vacances per excel·lència. Ara bé, no ho és per a tothom. Hi ha un sector de la nostra població que aquests dies reinicia la seva activitat. No em refereixo als qui tornen de vacances, sinó als esportistes que inicien la pretemporada amb els seus respectius equips. Molts aficionats han viscut atents als nous fitxatges. L’esport ens envolta i mou els ànims d’una part significativa de la societat i l’Església n’és molt conscient.

Per tot això, avui he volgut dedicar aquesta reflexió dominical a l’esport. El títol d’aquesta glossa el prenc del nom del document pontifici que el passat mes de juny va presentar el Dicasteri per als laics, la família i la vida. És la primera vegada que la Santa Seu publica un document exclusivament dedicat a oferir una perspectiva cristiana de l’esport i de la persona humana.

El prefecte de l’esmentat dicasteri, el cardenal Kevin Farrell, ha participat en la presentació pública del nou document, que pretén ajudar el lector a «entendre la relació entre donar el millor d’un mateix a l’esport i viure la fe cristiana en tots els aspectes de la nostra vida».

El papa Francesc hi acompanya una carta, a manera de pròleg, que ens diu: «Cal aprofundir en l’estreta relació que existeix entre l’esport i la vida, per tal que es puguin il·luminar recíprocament, perquè l’afany de superació en una disciplina atlètica serveixi també d’inspiració per millorar sempre com a persona en tots els aspectes de la vida. […] L’esport és una riquíssima font de valors i virtuts que ens ajuden a millorar com a persones. […] La pràctica esportiva ens ajuda a donar el millor de nosaltres mateixos, a descobrir sense por els propis límits i a lluitar per millorar cada dia». Per tant, ben orientat, l’esport és una eina molt important per al nostre creixement físic, humà i espiritual.

L’esport s’assenta en el valor de l’esforç i del sacrifici, en la idea de superar els propis límits treballant amb intensitat, sense trampes, perseguint la victòria -tot i que no a qualsevol preu i respectant les normes- i, alhora, aprenent a gestionar la derrota sense deixar-se abatre. Tant de bo algun dia puguem dir amb sant Pau: «He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe.» (2Tm 4,7)

¿Com ha de viure un cristià la pràctica de l’esport? El Papa mira de respondre a aquesta pregunta dient-nos que: «Per a l’esportista cristià, la santedat és viure l’esport com un mitjà de trobada, de formació de la personalitat, de testimoni i d’anunci de l’alegria de ser cristians amb els que l’envolten».

Deixeu-me acabar amb unes paraules del Papa que lliguen l’esport i la vida. Desitjo que us agradin tant com a mi i que pugueu meditar-les i utilitzar-les en la pregària:

«Poseu-vos en joc tant en la vida com en l’esport. Poseu-vos en joc en la recerca del bé, en l’Església i en la societat, sense por, amb valentia i entusiasme. Poseu-vos en joc amb els altres i amb Déu; no us acontenteu amb un empat mediocre, doneu el millor de vosaltres, dediqueu-vos al que veritablement val la pena i dura per sempre. No us acontenteu amb aquestes vides tèbies, vides mediocrement empatades. No, no… Aneu endavant i cerqueu sempre la victòria.»

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.