Carta dominical | «La Mare de Déu d’agost»

Enmig de l’estiu, el 15 d’agost, s’escau la solemnitat de l’Assumpció de Maria, una festa profundament arrelada a la tradició popular en què moltes poblacions de Catalunya celebren la festa major.

Maria és el nom de la Mare del Fill de Déu. És un nom molt freqüent a casa nostra, com a expressió de la devoció mariana i de les moltes ermites que estan dedicades a la Mare de Déu amb diverses advocacions. Abans de morir, Jesús, penjat a la creu, ens va regalar a tots santa Maria com a Mare.

L’Assumpció de Maria al cel és un dogma que va proclamar el papa Pius XII l’any 1950. Aquesta veritat de fe va ser recollida pel Concili Vaticà II, que expressa així la fe de l’Església: «La Verge Immaculada que havia estat preservada de qualsevol taca de pecat original, acabat el curs de la seva vida terrenal, va ser emportada en cos i ànima vers la glòria del cel i exaltada per Déu en qualitat de Reina de l’univers, perquè tingués una més plena semblança amb el seu Fill, Senyor dels senyors i vencedor del pecat i de la mort.» (Lumen Gentium, 59)

La festa de l’Assumpció de Santa Maria proporciona als cristians una ocasió molt propícia per reflexionar sobre el futur de la nostra existència, en el més enllà, en el cel nou i la terra nova de què parla la revelació. Allà, després de la mort i purificat de tota culpa, l’home trobarà la seva glorificació definitiva en Déu.

Maria, amb el seu amor matern, té cura dels seus fills que encara peregrinen i es troben en perills i angoixes, fins que siguin conduïts a la pàtria benaurada. La Mare de Jesús, glorificada en cos i ànima al cel, és una imatge i un començament de l’Església que ha d’arribar a la plenitud en la glòria futura. Per això, Maria és un signe d’esperança ferma i de consol per al poble de Déu en marxa, fins que arribi el dia del Senyor.

El Catecisme de l’Església Catòlica exposa tot això bellament amb aquestes paraules: «La Santíssima Verge Maria, acabat el curs de la seva vida terrenal, va ser enduta a la glòria del cel en cos i ànima. Allí ja participa en la glòria de la Resurrecció del seu Fill, anticipant la resurrecció de tots els membres del seu cos.» (cf. CEC, 966).

Benvolguts germans, Déu ens espera i en Ell trobarem la bondat de la Mare, els nostres familiars i amics, l’amor etern, la vida eterna i plena. Déu ens espera: aquesta és la nostra alegria i la gran esperança que neix justament d’aquesta festa. Maria, ja assumpta al cel, s’ha avançat a tots nosaltres, però no ens deixa orfes sinó que vetlla per tots i per cada un de nosaltres.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.