Carta dominical | «Donar el millor d’un mateix»

Iniciem el mes d’agost, el temps de vacances per excel·lència. Ara bé, no ho és per a tothom. Hi ha un sector de la nostra població que aquests dies reinicia la seva activitat. No em refereixo als qui tornen de vacances, sinó als esportistes que inicien la pretemporada amb els seus respectius equips. Molts aficionats […]

02 Ag, 2018
Església de Barcelona

Iniciem el mes d’agost, el temps de vacances per excel·lència. Ara bé, no ho és per a tothom. Hi ha un sector de la nostra població que aquests dies reinicia la seva activitat. No em refereixo als qui tornen de vacances, sinó als esportistes que inicien la pretemporada amb els seus respectius equips. Molts aficionats han viscut atents als nous fitxatges. L’esport ens envolta i mou els ànims d’una part significativa de la societat i l’Església n’és molt conscient.

Per tot això, avui he volgut dedicar aquesta reflexió dominical a l’esport. El títol d’aquesta glossa el prenc del nom del document pontifici que el passat mes de juny va presentar el Dicasteri per als laics, la família i la vida. És la primera vegada que la Santa Seu publica un document exclusivament dedicat a oferir una perspectiva cristiana de l’esport i de la persona humana.

El prefecte de l’esmentat dicasteri, el cardenal Kevin Farrell, ha participat en la presentació pública del nou document, que pretén ajudar el lector a «entendre la relació entre donar el millor d’un mateix a l’esport i viure la fe cristiana en tots els aspectes de la nostra vida».

El papa Francesc hi acompanya una carta, a manera de pròleg, que ens diu: «Cal aprofundir en l’estreta relació que existeix entre l’esport i la vida, per tal que es puguin il·luminar recíprocament, perquè l’afany de superació en una disciplina atlètica serveixi també d’inspiració per millorar sempre com a persona en tots els aspectes de la vida. […] L’esport és una riquíssima font de valors i virtuts que ens ajuden a millorar com a persones. […] La pràctica esportiva ens ajuda a donar el millor de nosaltres mateixos, a descobrir sense por els propis límits i a lluitar per millorar cada dia». Per tant, ben orientat, l’esport és una eina molt important per al nostre creixement físic, humà i espiritual.

L’esport s’assenta en el valor de l’esforç i del sacrifici, en la idea de superar els propis límits treballant amb intensitat, sense trampes, perseguint la victòria -tot i que no a qualsevol preu i respectant les normes- i, alhora, aprenent a gestionar la derrota sense deixar-se abatre. Tant de bo algun dia puguem dir amb sant Pau: «He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe.» (2Tm 4,7)

¿Com ha de viure un cristià la pràctica de l’esport? El Papa mira de respondre a aquesta pregunta dient-nos que: «Per a l’esportista cristià, la santedat és viure l’esport com un mitjà de trobada, de formació de la personalitat, de testimoni i d’anunci de l’alegria de ser cristians amb els que l’envolten».

Deixeu-me acabar amb unes paraules del Papa que lliguen l’esport i la vida. Desitjo que us agradin tant com a mi i que pugueu meditar-les i utilitzar-les en la pregària:

«Poseu-vos en joc tant en la vida com en l’esport. Poseu-vos en joc en la recerca del bé, en l’Església i en la societat, sense por, amb valentia i entusiasme. Poseu-vos en joc amb els altres i amb Déu; no us acontenteu amb un empat mediocre, doneu el millor de vosaltres, dediqueu-vos al que veritablement val la pena i dura per sempre. No us acontenteu amb aquestes vides tèbies, vides mediocrement empatades. No, no… Aneu endavant i cerqueu sempre la victòria.»

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)