Carta dominical | «Conèixer-nos és estimar-nos»

Molts de vosaltres, en la consulta prèvia a la redacció del nou Pla pastoral de la diòcesi, assenyalàveu la necessitat de fomentar la relació i la comunió entre les persones, comunitats i grups en el si de l’Església. Fèieu una crida a superar o relativitzar les diferències, d’idees i de maneres de fer, en la […]

26 Jul, 2018
Església de Barcelona

Molts de vosaltres, en la consulta prèvia a la redacció del nou Pla pastoral de la diòcesi, assenyalàveu la necessitat de fomentar la relació i la comunió entre les persones, comunitats i grups en el si de l’Església. Fèieu una crida a superar o relativitzar les diferències, d’idees i de maneres de fer, en la pastoral. Consideràveu que un dels reptes dels propers anys era afavorir un clima de consens i comunió que fes possible una evangelització més eficaç. És cert, és molt més el que ens uneix que el que ens separa. És Crist qui ens agermana.

De vegades, ens hem centrat més aviat en la comunicació ad extra, cap enfora, amb el món que ens envolta. Això és molt important i no ho podem deixar de banda. Ara bé, en aquests propers anys us convido a treballar la comunicació ad intra, cap endins, en el si de l’Església diocesana de Barcelona. Cal, doncs, que ens enriquim amb el coneixement mutu. Fem possible aquesta trobada entre les diverses realitats eclesials de la nostra estimada arxidiòcesi, així coneixerem millor el que fan els altres. Aquesta trobada farà possible la relació i, amb la relació, ens posarem nom i, a poc a poc, naixerà l’amistat. L’amistat ens enriquirà interiorment i farà possible la col·laboració i, amb la col·laboració entre nosaltres, l’Esperit Sant farà possible la comunió. Aquesta comunió farà que siguem atractius als ulls d’un món sovint marcat per la divisió i per la fractura.

Somio una Església diocesana en què l’empatia, la comprensió i la confiança mútua guiïn les relacions entre nosaltres, més enllà del grup, moviment, comunitat o parròquia a què pertanyem. Aquesta comunió és possible. La comunió la vol fer realitat l’Esperit Sant. Demanem-li i facilitem-li aquesta tasca, afavorint la cultura de la trobada i el coneixement mutu. No tinguem por a qui és diferent de nosaltres. La trobada i la comunió entre diverses realitats eclesials són sempre una font d’enriquiment i de creixement.

Per assolir aquesta fita, els bisbes, preveres i diaques tenim un rol particular, ja que hem rebut del Senyor la missió d’edificar la comunió. Si us plau, fem tots l’esforç de no catalogar les persones. Sé que no és fàcil, però amb l’ajuda de Déu tot és possible. No hem de permetre que les etiquetes i els prejudicis ens privin de conèixer l’altre. Tampoc hem de recórrer a la frase típica: «És bona persona, però m’han dit que és de tal grup…»

El nou Pla pastoral porta per títol «Sortim». Doncs avui us convido i em convido a sortir cap als germans i les germanes de les altres realitats eclesials. Fem l’esforç de sortir de nosaltres mateixos, de la nostra comoditat, de les nostres pors, per descobrir en l’altre la presència de Déu que em parla. Tant de bo la comunitat cristiana pugui ser testimoni d’una bona comunió en la diferència.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)