Carta dominical | «Descansa en la Passió de Crist»

Avui, diumenge de Rams, ens endinsem ja en la gran Setmana Santa en què contemplarem la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor.

La veritat és que ens costa entendre el misteri de la Creu, del patiment, del dolor. Però és bonic veure Abraham portant el seu fill a la muntanya de Morià, obeint el mandat del Senyor. I ho fa per amor a Déu i estimant entranyablement el seu fill.

Crist clavat a la Creu és també misteri d’amor. Ell ens ha estimat fins a la bogeria de la Creu. Morint ens ha donat la mateixa vida de Déu. Ressuscitant ens ha fet ressuscitar amb Ell. I pujant al cel ens ha preparat un lloc al costat seu i de tots els sants. Es pot oferir més? És impressionant l’Amor de Déu per nosaltres, els éssers humans! La veritat és que, només amb les nostres forces, mai arribarem a comprendre en la seva plenitud el misteri d’amor de Déu per tots i cadascun de nosaltres. I, no obstant això, aquest amor és l’únic que pot donar sentit al cor inquiet i confús de l’ésser humà.

L’Església, aquests dies de Setmana Santa, ens convida de manera especial a aprofundir en aquest amor contemplant amorosament la Creu:

–Pel camí del diàleg amb Crist crucificat. A moltes persones els resulta, a primera vista, difícil i feixuc aquest diàleg amb Crist. Tomàs de Kempis ens ofereix, en una reflexió molt il·luminadora, una ajuda molt útil. Diu així: «Si no saps meditar sobre coses elevades i celestials, descansa en la passió de Crist i atura’t a pensar, com habitant en elles, en les seves sagrades nafres. Perquè si et refugies devotament en aquestes cicatrius i nafres precioses de Jesús, sentiràs gran fortalesa en l’aflicció, no faran efecte en tu els menyspreus dels homes i suportaràs amb facilitat les paraules dels que murmuren contra tu» (Tomàs de Kempis, L2, cap. 1, n. 16-17)

–Pel camí de la creu. Per què no recórrer, amb senzillesa i profunda veneració, les estacions del viacrucis? El cor s’anirà omplint de pau, de serenitat, d’esperança, d’amor, de perdó. Recórrer el viacrucis, meditar la Passió del Senyor, exigeix una mica de temps. No podríem dedicar uns minuts cada dia a recórrer almenys dues estacions cada dia, encara que per completar-lo necessitem la setmana sencera? Només cal prendre la decisió i mantenir-la amb fermesa; demana, potser, saber apagar el televisor oportunament o no entretenir-se en algunes converses per poder dedicar així un temps a estar a soles amb el Senyor.

–Pel camí del servei als que pateixen. D’aquesta meditació serena i amorosa de la Passió brollarà, n’estic convençut, un desig creixent d’ajudar el germà sofrent que és amb nosaltres. Així ho han viscut els sants. Així ho va viure santa Caterina de Siena, com mostra aquest text preciós:

«Jesús va preguntar a Caterina de Siena: “Estimada meva, saps per què t’estimo?” Davant la resposta negativa de Caterina, Jesús va continuar: “T’ho diré. Si no t’estimo, tu no seràs res, no seràs capaç de res de bo. Ja veus que he d’estimar-te.” “És veritat –va respondre Caterina, i de cop va dir–: “Jo voldria estimar-te així.” Però, tot just ho va haver dit, es va adonar que havia dit un disbarat. Jesús va somriure. Llavors ella va afegir: “Però això no és just. Tu pots estimar-me amb un gran amor i jo només puc estimar-te amb un amor petit.”

»En aquell moment va intervenir Jesús i va dir: “He fet possible que m’estimis amb un gran amor”. Ella, sorpresa, va preguntar immediatament com. “T’he posat al costat el proïsme. Tot el que li facis ho prendré com a fet a mi.” Caterina, plena d’alegria, va córrer a curar els malalts a l’hospital: “Ara puc estimar Jesús amb un amor gran”.»

Tant de bo que la contemplació de la Passió de Crist ens ajudi a comprometre’ns més amb els germans que pateixen en el nostre món, i en especial a prop nostre. Perquè juntament amb nosaltres, en aquest lloc, en aquest altar, es farà misteriosament present el Crist del Tabor, de la Passió: el seu Cos lliurat, la seva sang vessada, el Senyor Ressuscitat.

+Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona