Carta dominical | «Colors de tardor»

Vermells, daurats, marrons, grocs, taronges, ocres o sienes. La increïble i inesgotable paleta de colors de la tardor, amb matisos que no existeixen en cap altra època, és una demostració més que la natura és una obra de Déu. La tardor és sens dubte una de les estacions més fascinants de l’any.

Sentir aire fresc després de tantes setmanes de calor és una gran joia! Un vent que bressola les fulles dels arbres i les fa ballar, un vent fresc que ens recorda que l’Esperit Sant ens acompanya i que ens diu suaument a cau d’orella que Jesús ens estima amb bogeria. I és que també en la nostra vida espiritual, aquest és un temps per deixar que el buf d’aire fresc de Déu inundi les nostres vides.

Si a la primavera mirem més a la terra, a la tardor dirigim la mirada cap amunt. La natura ens regala un festival de cels rogencs amb els reflexos de la llum i tons càlids que cobreixen primer les fulles dels arbres i després el sòl, per convertir-se en humus fèrtil del qual tornarà a brollar la vida. La tardor és temps de renovació, de distanciament i de depuració, representa la necessitat de «deixar anar» velles actituds, relacions marcides i idees caduques. És com si Déu tornés a la terra les fulles que a la primavera va lliurar als arbres. Deixem caure les fulles de l’ànima, deixem-ho tot, deixem que mori el passat, tot allò que és superflu i deixem espai a tot allò que és nou.

Igual que la natura, nosaltres també podem desvincular-nos de tot allò que ja no dona fruit per, així, poder caminar més lleugers. La tardor ens recorda que l’art de viure és canviar les fulles sense perdre les arrels. Perquè, encara que caiguin, l’arbre segueix dret. En altres ocasions, ens cal canviar el color de la nostra vida, donar-li un to més càlid o apassionat per, d’aquesta manera, permetre que Déu ens renovi i ens prepari, després de l’hivern, per a una nova primavera espiritual. Amb el pas de les estacions no només canvia la natura que ens envolta, també es transforma la nostra existència. Canvia la temperatura, la nostra roba, la nostra rutina, canvien els nostres hàbits. Fins i tot, canvia la nostra relació amb Déu, tenim més temps per estar amb Ell. Aprofitem-ho. Deixem-nos estimar. És temps de recollir-nos per renéixer. De mirar cap endins, de fer balanç. De recollir la collita, la nostra collita. ¡Que generós és Déu amb nosaltres, quantes coses que ens dona! És temps de maduració i de culminació, d’escampar i de sembrar llavors, que donaran fruit l’any vinent.

El papa Francesc diu textualment: «ens farà bé no oblidar-nos que també nosaltres som sembradors. Déu sembra llavors bones i també aquí podem preguntar-nos: ¿quin tipus de llavor surt del nostre cor i de la nostra boca?» (Paraules del Sant Pare prèvies a la pregària de l’Àngelus, diumenge 13 de juliol de 2014)

Per als cristians és temps de sembrar esperança, de sembrar amor, de sembrar pau i fraternitat. I, per descomptat, és temps de sembrar la paraula de Déu i agrair-li tots els fruits que ens ofereix. Benvolguts germans, feliç i fructífera tardor a tots.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.