Carta dominical | «Newman, un teòleg constructor de ponts»

Ahir es va celebrar a Roma el consistori per a la creació de tretze nous cardenals. Quan el papa Francesc nomena un nou membre del col·legi cardenalici, ho fa després d’un llarg procés de discerniment i pregària. Potser es fixarà en aquelles virtuts que ha de tenir un bon sacerdot i, fins i tot, s’inspirarà en el model d’altres cardenals exemplars que ens han precedit. Aquest és el cas del cardenal i eminent teòleg John Henry Newman.

Diumenge que ve, 13 d’octubre, el Sant Pare canonitzarà el cardenal Newman. Però diguem d’entrada que no l’elevarà als altars per haver estat nomenat cardenal pel papa Lleó XIII, ni per les seves valuoses obres teològiques, sinó per haver viscut en grau heroic les virtuts teologals de la fe, de l’esperança i de la caritat, així com les virtuts cardinals de la prudència, de la justícia, de la fortalesa i de la temprança. És a dir, per haver plasmat en la seva vida un testimoni coherent de santedat. També resulta significatiu que el mateix dia, i juntament amb aquest eminent pensador cristià, siguin canonitzades quatre religioses de congregacions compromeses amb les persones més vulnerables del seu temps.

Un tret fonamental en la vida de Newman és la seva condició de convers; es considera que ha estat el més famós dels conversos al catolicisme a l’Anglaterra victoriana. Va néixer a Londres el 1801 i es va matricular a Oxford, on uns anys més tard arribaria a ser conegut com a professor i preceptor del famós Oriel College i rector de Santa Maria, la capella universitària. Com a intel·lectual, Newman ja des que fou jove va sentir la inquietud de bastir ponts entre la fe cristiana i la cultura del seu temps. Va ser un dels inspiradors del Moviment d’Oxford, cosa que el va portar a apropar-se progressivament a l’Església catòlica, a la qual es va adherir el 1845. Després de ser ordenat sacerdot a Roma, va establir a Londres la congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri i va ser creat cardenal el 1879, onze anys abans de la seva mort.

«Déu ens parla primer al cor. El coneixement propi és la clau per entrar als preceptes i doctrines de l’Escriptura» (Sermons Parroquials 1,75). Newman és un humanista i entén –i estima– el cor de l’home, seu de la intel·ligència, de la  voluntat i dels afectes. El cristianisme respon a la recerca de la veritat per part de l’home. Aquí rau una de las genialitats de J. H. Newman: en aquest moment de desafiament que viu l’Església davant una societat desorientada, Newman és un esperó incontestable per mostrar al món el veritable rostre de l’Església, la que custodia la Bellesa de l’home.

Finalment, Newman, que es va moure en el món universitari, mai va considerar que la raó i la fe fossin incompatibles i es va esforçar per edificar ponts entre ambdós conceptes. Aquesta condició de constructor de ponts és un missatge molt actual. Per dir-ho en paraules del papa Francesc, Newman pot inspirar-nos en l’esforç –mai acabat– «de construir ponts i no murs».

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.