Carta dominical | «Ordenacions sacerdotals a Barcelona»

Aquest diumenge, festa dels Sants Arcàngels, a la basílica de la Sagrada Família, tindrem el goig de celebrar l’Eucaristia i l’ordenació sacerdotal de sis nous preveres: Mn. Carles Bosch Falgueras, Mn. Alberto Para Martínez, Mn. Carlos Pérez Laporta, Mn. Pablo Pich-Aguilera Blasco, Mn. Antoni Vidal Gómez del Moral i Mn. Agustí Vives Vaqué.

Tots ells són joves que han experimentat la crida a donar la seva vida a Déu i als germans. Dos dels futurs sacerdots (el Carles i l’Agustí) han estudiat Enginyeria; dos més (l’Alberto i el Carlos) han cursat Dret i l’Antoni i el Pablo s’han format en Administració i Direcció d’Empreses.

La vida és un do de Déu que hem rebut sense demanar-lo. Se’ns regala un temps, unes capacitats, una família, una societat on viure… Tots rebem de Déu una invitació particular a col·laborar amb Ell en la salvació del món. Sí, el Senyor concedeix a cadascú la seva pròpia vocació.

Entre les vocacions, n’hi ha una de meravellosa: la vocació al sacerdoci ministerial. Déu crida alguns homes a ser sacerdots. És una crida radical i exigent, fruit d’un amor predilecte del Senyor, que reclama a qui la rep molta generositat i confiança.

Jesús passa prop d’alguns, com va fer amb aquells pescadors de Galilea, i els diu: «Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes» (Mt 4,19). La vocació sacerdotal és una crida de Déu per seguir-lo de més a prop. És estimar Jesús i voler estar sempre amb Ell, estimant i servint tots els germans, especialment els més necessitats.

Perquè un jove escolti la crida de Jesús convé que s’hi acosti, que estigui amb Ell i que mantingui moments intensos de diàleg amb Ell. Déu parla en el silenci de la pregària. Cal també que l’acompanyi algú més experimentat que el pugui ajudar en el discerniment d’aquesta crida per tal de descobrir si ve realment de Déu.

El sacerdot es posa al servei de l’Església i ofereix la seva vida per ser enviat a servir el poble de Déu, i santificar-lo mitjançant els sagraments i el seu testimoni. El sacerdot no es pertany a si mateix, pertany a Déu i té una missió per a la humanitat. L’amor del sacerdot és un amor fecund, que es lliura a la nombrosíssima família dels fills de Déu. És sacerdot de tots i per a tots.

Avui com sempre hi ha joves que escolten la crida de Jesús a ser preveres i deixen el que tenen, com ho van fer els Apòstols. Entre els joves hi ha una capacitat de donació generosa, una il·lusió pels ideals nobles i una seriositat per assumir un compromís per a tota la vida.

Els pares heu de considerar una benedicció de Déu la vocació sacerdotal d’un fill. De fet, tots els membres de l’Església que pelegrina a Barcelona ens n’alegrem i donem gràcies a Déu per aquesta bona notícia.

Benvolguts germans i germanes, preguem ja des d’ara pels sis futurs preveres que seran ordenats aquest diumenge. Que els Sants Arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael siguin els seus guies i protectors en la consagració que avui rebran.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.