Carta dominical | «Mare de Déu de la Mercè, princesa de Barcelona»
El 10 d’agost de 1218, a la catedral romànica de Barcelona, es va celebrar l’acte fundacional de l’Orde de la Mercè (els mercedaris) que ha quedat gravat per sempre en la memòria de la nostra història religiosa. Dimarts que ve, precisament, celebrarem la Solemnitat de la Mare de Deu de la Mercè, patrona de la nostra ciutat des de 1687.
L’any passat, la família mercedària va celebrar l’any jubilar amb motiu del 800 aniversari d’aquella efemèride. Enguany proposo que tinguem present dos trets característics i genuïns de la Mare de Déu de la Mercè: la redempció de captius i l’acollida de forasters.
¿Quin sentit té avui la redempció de captius? Les captivitats modernes al món occidental tenen poc a veure amb els antics esclavatges en terres estrangeres, esclavatges forçats per conquestes, fins i tot, amb penes de presó en països llunyans. Les noves formes d’esclavatge s’han sofisticat de tal manera que, fins i tot, poden ser imperceptibles: podem estar subtilment empresonats sense ser-ne conscients.
Avui, la Mare de Déu de la Mercè segueix sent redemptora de tots aquells que se senten atrapats en formes de dependència que ens ofereix la societat actual. Per exemple, molts joves estan atrapats en la presó d’una pantalla, en l’addicció a mons de fantasia propiciats per tecnologies mal utilitzades, atrets per la singularitat d’egos mal entesos. Aquests joves esperen aplaudiments remots i no saben gaudir del contacte quotidià més proper. Moltes persones també s’han trobat sense força, anul·lades enmig de la foscor, en la dependència de les drogues i altres addiccions o en l’explotació sexual, quan potser intentaven trobar alleujament i alguna solució a la seva vida.
Aquests són alguns exemples dels esclavatges del segle XXI, formes de d’empresonament que, finalment, converteixen la vida en un carreró sense sortida. La Mare de Déu de la Mercè, «princesa de Barcelona», com va escriure Jacint Verdaguer, en la seva advocació de redemptora de captius, ens vol ajudar a alliberar-nos d’aquestes formes modernes de «captiveri». Sota la seva protecció, sentim l’afecte de qui ens estima i gaudim de la joia de viure.
La Mare de Déu de la Mercè també és la mare que acull el seus fills forasters. És la mare de persones desesperades per circumstàncies extremes, que fugen de situacions de perill i de misèria. La nostra patrona els acompanya cap a una vida millor, recorrent un camí que transformi la seva existència. Maria, la nostra Mare, ens esperona a acollir amb el cor obert tots aquells que, d’una manera o altra, són captius de vides de sofriment i de dolor, i que, després de deixar els seus països, aquí hi troben una mica de llum.
Benvolguts germans i germanes, que la Mare de Déu de la Mercè ens alliberi d’esclavatges i ens doni força per acollir i ajudar tots aquells que cerquen noves oportunitats a casa nostra.
Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.