Carta dominical | «Viure la rutina amb Crist»

El significat de la paraula rutina està vinculat a una ruta ja coneguda, a un camí habitual, ja trillat, pel qual passem contínuament. Des de ja fa unes setmanes hem anat recuperant la nostra activitat regular després del descans estiuenc (per als que l’hagin pogut gaudir). És possible que durant aquests dies caiguem en allò que el papa Francesc anomena «el perill de la rutina quotidiana».

Com podem viure aquest inici de curs? Fixem-nos per un instant en un dia rutinari de la vida de Jesús. Al matí, va a la sinagoga i predica; al migdia, es reuneix amb Simó a casa seva; al vespre, guareix diversos malalts i de matinada es retira a un lloc solitari per pregar (cf. Mc 1, 21-35).

Crist vivia la seva jornada diària amb optimisme i esperança perquè el seu cor estava profundament unit al del seu Pare. És per aquesta raó que sabia conjugar amb harmonia la pregària, la missió evangelitzadora, el compromís pels més febles i les relacions personals i familiars. Crist trobava Déu en els petits detalls de la vida, que sovint passen desapercebuts. Així, al final de la jornada, podia dir-li amb un cor alegre: «T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.» (Lc 10, 21).

Entre altres moltes lliçons, Jesús ens ensenya a ser contemplatius. Si som capaços de mirar com Ell mirava, viurem el nostre dia a dia com si ens trobéssim davant d’un immens paisatge nevat, blanc, immaculat, encara per estrenar i ple de possibilitats per fer el bé als altres.

Quan estem atents a les paraules de Crist, aprenem a viure el temps no com una tirania ni com una rutina pesada, sinó com kairós, és a dir, com un moment oportú, favorable i gratificant. Així no ens enfonsem en l’oceà de l’avorriment.

Jesús ens convida a viure des del primer minut del dia amb amor i esperança. El beat Charles de Foucauld tenia gravada una frase sota el seu despertador: «És l’hora d’estimar!». Omplim-nos de l’amor de Crist! La nostra vida seria diferent si compartíssim aquest amor amb tots aquells que ens anem trobant al llarg de la nostra jornada.

La litúrgia de l’Església ens ajuda a valorar la vida de cada dia. De les cinquanta-dues setmanes que té l’any, la majoria formen part de l’anomenat «temps ordinari». Ens pot semblar un temps avorrit en el qual no passa res interessant. Aquest temps ordinari pot ser tediós, si el vivim només per a nosaltres, però il·lusionant i ple de reptes, si el vivim per als altres i acompanyats de Crist.

Benvolguts germans, tant de bo que en la rutina sapiguem trobar l’alegria, l’esperança i les ganes de tirar endavant. Que tot el que fem de paraula o d’obra, siguem capaços de fer-ho en nom de Jesús (cf. Col 3,17) i per amor als germans.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.