Carta dominical | «Viure la rutina amb Crist»

El significat de la paraula rutina està vinculat a una ruta ja coneguda, a un camí habitual, ja trillat, pel qual passem contínuament. Des de ja fa unes setmanes hem anat recuperant la nostra activitat regular després del descans estiuenc (per als que l’hagin pogut gaudir). És possible que durant aquests dies caiguem en allò […]

12 Set, 2019
Església de Barcelona

El significat de la paraula rutina està vinculat a una ruta ja coneguda, a un camí habitual, ja trillat, pel qual passem contínuament. Des de ja fa unes setmanes hem anat recuperant la nostra activitat regular després del descans estiuenc (per als que l’hagin pogut gaudir). És possible que durant aquests dies caiguem en allò que el papa Francesc anomena «el perill de la rutina quotidiana».

Com podem viure aquest inici de curs? Fixem-nos per un instant en un dia rutinari de la vida de Jesús. Al matí, va a la sinagoga i predica; al migdia, es reuneix amb Simó a casa seva; al vespre, guareix diversos malalts i de matinada es retira a un lloc solitari per pregar (cf. Mc 1, 21-35).

Crist vivia la seva jornada diària amb optimisme i esperança perquè el seu cor estava profundament unit al del seu Pare. És per aquesta raó que sabia conjugar amb harmonia la pregària, la missió evangelitzadora, el compromís pels més febles i les relacions personals i familiars. Crist trobava Déu en els petits detalls de la vida, que sovint passen desapercebuts. Així, al final de la jornada, podia dir-li amb un cor alegre: «T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.» (Lc 10, 21).

Entre altres moltes lliçons, Jesús ens ensenya a ser contemplatius. Si som capaços de mirar com Ell mirava, viurem el nostre dia a dia com si ens trobéssim davant d’un immens paisatge nevat, blanc, immaculat, encara per estrenar i ple de possibilitats per fer el bé als altres.

Quan estem atents a les paraules de Crist, aprenem a viure el temps no com una tirania ni com una rutina pesada, sinó com kairós, és a dir, com un moment oportú, favorable i gratificant. Així no ens enfonsem en l’oceà de l’avorriment.

Jesús ens convida a viure des del primer minut del dia amb amor i esperança. El beat Charles de Foucauld tenia gravada una frase sota el seu despertador: «És l’hora d’estimar!». Omplim-nos de l’amor de Crist! La nostra vida seria diferent si compartíssim aquest amor amb tots aquells que ens anem trobant al llarg de la nostra jornada.

La litúrgia de l’Església ens ajuda a valorar la vida de cada dia. De les cinquanta-dues setmanes que té l’any, la majoria formen part de l’anomenat «temps ordinari». Ens pot semblar un temps avorrit en el qual no passa res interessant. Aquest temps ordinari pot ser tediós, si el vivim només per a nosaltres, però il·lusionant i ple de reptes, si el vivim per als altres i acompanyats de Crist.

Benvolguts germans, tant de bo que en la rutina sapiguem trobar l’alegria, l’esperança i les ganes de tirar endavant. Que tot el que fem de paraula o d’obra, siguem capaços de fer-ho en nom de Jesús (cf. Col 3,17) i per amor als germans.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)