Pelegrins d’esperança, any del jubileu

Tenebra i nit, cel emboirat, món ple de núvols i foscor: Marxeu ben lluny! Clareja el jorn, ja neix la llum, arriba el Crist. (LH. Himne de Laudes. Dimecres set. III) Podem esperar res? Podem esperar en algú? Quins motius tenim per esperar? En un món contradictori, ple de conflictes, ennuvolat, en què la foscor […]

30 Oct, 2024
Òscar Martí


Tenebra i nit, cel emboirat,

món ple de núvols i foscor:

Marxeu ben lluny! Clareja el jorn,

ja neix la llum, arriba el Crist.

(LH. Himne de Laudes. Dimecres set. III)

Podem esperar res? Podem esperar en algú? Quins motius tenim per esperar?

En un món contradictori, ple de conflictes, ennuvolat, en què la foscor i la boira sembla que ho envaeixen tot: cal continuar esperant? Hi ha motius per al desànim, però encara n’hi ha molts més per l’optimisme i l’esperança: el jorn ja clareja i neix la llum del món, arriba el Crist.

Encetem un nou jubileu que té com a objectiu «revifar l’esperança en el cor de tota persona humana». Com diu el Papa Francesc «a tots els qui llegeixin aquesta carta, l’esperança els ompli el cor». Es un regal que ens fa el Papa Francesc en aquests moments complexos, de canvi d’època.

Més que fer una reflexió sobre l’esperança, voldria encoratjar a la lectura i meditació personal o en grup de la butlla «Spes non confundi» , «l’esperança no defrauda» ((Rm 5,5). A molts de nosaltres, enmig d’una allau impactant d’informacions i notícies, del treball de cada dia i les preocupacions, ens pot passar per alt aquesta crida que el Papa Francesc ens fa als cristians d’avui. La raó és que realment necessitem rearmar el sentit de l’esperança a la nostra vida, ja que en el més profund del cor tota persona espera i desitja quelcom que l’ajudi a ser més feliç i a viure la vida amb més plenitud, a trobar un sentit a la seva vida, a descobrir la presència de Déu enmig dels signes de la vida quotidiana. Necessitem llegir la realitat des de la perspectiva de l’esperança creient, confiada.

El futur és imprevisible i sorgeixen sentiments contraposats de confiança i temor, serenitat i abatiment, de certesa i dubte. Ens trobem amb persones que miren el futur amb escepticisme i pessimisme com si res no pogués oferir la tan anhelada felicitat.

El Papa Francesc ens proposa un «camí d’esperança» al llarg de l’any jubilar, de tal manera, ens diu, que «el perdó i la misericòrdia de Déu sostinguin i acompanyin el camí de les comunitats i de les persones». Ens invita a ser «peregrins d’esperança» i a posar-se en camí de tal manera que l’experiència de l’any jubilar ens permeti redescobrir valors com el silenci, la pregària, la Paraula de Déu, la fraternitat, la catolicitat de l’Església i que ens ajudi a sortir de nosaltres mateixos, de la nostra «autoreferencialitat», per mirar més enllà i gaudir d’horitzons nous. Hem de fer un pas endavant perquè, com diu Pau a la Carta dels Romans 8, 35.37-39, «res ens podrà separar de l’amor de Déu».

Tots necessitem recuperar l’alegria de viure, perquè l’ésser humà, no pot conformar-se a sobreviure o subsistir de manera mediocre atrapat pel reclam del consumisme i l’individualisme que creen en nosaltres un substrat de tristesa que ens fa ser persones intolerants i desagradables. Necessitem la llum de l’esperança. Serem capaços de buscar-la?

Llic. Lluís Agustí i Parrot

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Alegreu-vos i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

(Mt 5,1-12a)