Pelegrins d’esperança, any del jubileu

Tenebra i nit, cel emboirat, món ple de núvols i foscor: Marxeu ben lluny! Clareja el jorn, ja neix la llum, arriba el Crist. (LH. Himne de Laudes. Dimecres set. III) Podem esperar res? Podem esperar en algú? Quins motius tenim per esperar? En un món contradictori, ple de conflictes, ennuvolat, en què la foscor […]

30 Oct, 2024
Òscar Martí


Tenebra i nit, cel emboirat,

món ple de núvols i foscor:

Marxeu ben lluny! Clareja el jorn,

ja neix la llum, arriba el Crist.

(LH. Himne de Laudes. Dimecres set. III)

Podem esperar res? Podem esperar en algú? Quins motius tenim per esperar?

En un món contradictori, ple de conflictes, ennuvolat, en què la foscor i la boira sembla que ho envaeixen tot: cal continuar esperant? Hi ha motius per al desànim, però encara n’hi ha molts més per l’optimisme i l’esperança: el jorn ja clareja i neix la llum del món, arriba el Crist.

Encetem un nou jubileu que té com a objectiu “revifar l’esperança en el cor de tota persona humana”. Com diu el Papa Francesc “a tots els qui llegeixin aquesta carta, l’esperança els ompli el cor”. Es un regal que ens fa el Papa Francesc en aquests moments complexos, de canvi d’època.

Més que fer una reflexió sobre l’esperança, voldria encoratjar a la lectura i meditació personal o en grup de la butlla “Spes non confundi” , “l’esperança no defrauda” ((Rm 5,5). A molts de nosaltres, enmig d’una allau impactant d’informacions i notícies, del treball de cada dia i les preocupacions, ens pot passar per alt aquesta crida que el Papa Francesc ens fa als cristians d’avui. La raó és que realment necessitem rearmar el sentit de l’esperança a la nostra vida, ja que en el més profund del cor tota persona espera i desitja quelcom que l’ajudi a ser més feliç i a viure la vida amb més plenitud, a trobar un sentit a la seva vida, a descobrir la presència de Déu enmig dels signes de la vida quotidiana. Necessitem llegir la realitat des de la perspectiva de l’esperança creient, confiada.

El futur és imprevisible i sorgeixen sentiments contraposats de confiança i temor, serenitat i abatiment, de certesa i dubte. Ens trobem amb persones que miren el futur amb escepticisme i pessimisme com si res no pogués oferir la tan anhelada felicitat.

El Papa Francesc ens proposa un “camí d’esperança” al llarg de l’any jubilar, de tal manera, ens diu, que “el perdó i la misericòrdia de Déu sostinguin i acompanyin el camí de les comunitats i de les persones”. Ens invita a ser “peregrins d’esperança” i a posar-se en camí de tal manera que l’experiència de l’any jubilar ens permeti redescobrir valors com el silenci, la pregària, la Paraula de Déu, la fraternitat, la catolicitat de l’Església i que ens ajudi a sortir de nosaltres mateixos, de la nostra “autoreferencialitat”, per mirar més enllà i gaudir d’horitzons nous. Hem de fer un pas endavant perquè, com diu Pau a la Carta dels Romans 8, 35.37-39, “res ens podrà separar de l’amor de Déu”.

Tots necessitem recuperar l’alegria de viure, perquè l’ésser humà, no pot conformar-se a sobreviure o subsistir de manera mediocre atrapat pel reclam del consumisme i l’individualisme que creen en nosaltres un substrat de tristesa que ens fa ser persones intolerants i desagradables. Necessitem la llum de l’esperança. Serem capaços de buscar-la?

Llic. Lluís Agustí i Parrot

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)