Als mesos de gener i febrer de 2018 la Fundació Migra Studium i el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia van organitzar un curs i una jornada de cloenda sobre la mort en les diferents tradicions religioses. Es tractava d’abordar el tema del morir des de diferents aproximacions, distintes, però compartint espai en la mateixa societat. Un context com el nostre -ho sabem per experiència- extremadament fràgil, en el que es fa palès l’ensorrament de les institucions i la confiança en elles dipositada. Una societat que, potser com a reacció, practica l’exhibició d’un ego prèviament construït i en permanent reconstrucció, -sa, atractiu, exitós…-, que llueix en els aparadors de les fugisseres xarxes. Un món que, plantejades així les coses, defuig tot el que recordi la veritat de la condició humana: revestida de fragilitat i de fondes qüestions sense resposta.
La diversitat com a regal
Quan som capaços d’acollir, com a regal, els interrogants dels altres, vehiculats per les diverses maneres de percebre el món, llavors, les nostres preguntes poden ser sostingudes… I així, d’aquesta manera, sense deixar de mantenir les nostres qüestions, obrim la porta a les que són elaborades des d’altres imaginaris i pràctiques. Interrogar-se sobre la vida i el morir en clau de diversitat cultural i religiosa provoca, inevitablement, una cruïlla que permet delimitar espais comuns i estranys.
Frontera, espai obert
Davant el fet religiós i la mort descobrim, per exemple, la importància que es dona transversalment al comiat comunitari, en el que intervenen els símbols, l’ajuda -també comunitària- durant el temps del dol, l’espai de repòs de que disposa el cadàver abans de gestionar el comiat, o la cura del cos del difunt. La comunitat jueva, per exemple, gestiona un suport comunitari d’ajuda a la família en dol que ens recorda l’acompanyament familiar i vetlla del difunt que es fa en algunes comunitats cristianes. D’altra banda, la creença en el que passa més enllà de la mort ens condueix a la diversitat religiosa. La creença en la resurrecció o en la reencarnació són maneres diverses d’afrontar aquesta realitat. Ambdues connecten amb expressions –incineració, enterrament- que són vehiculades gràcies a símbols i gestos concrets. De la terra venim i a la terra tornem, una imatge fundant, compartida per les religions monoteistes. D’altra banda, incinerar un cos pot voler dir purificar l’ànima, afavorint així la seva reencarnació.
Diàleg
El diàleg intercultural i interreligiós ens ajuda a reflexionar sobre el que pot aportar al conjunt de la societat –fortament secularitzada- l’experiència diversa del morir. Podríem pensar en la gestió comunitària del dolor, en la humanització d’aquest procés o en la connexió amb la capacitat simbòlica innata a tot ésser humà. Més específicament, i entre religions, aproximar-se a la diversitat pot ajudar, no només a connectar amb l’univers de l’altre, sinó també a consolidar el propi.
