L’experiència de morir en les tradicions religioses

  Als mesos de gener i febrer de 2018 la Fundació Migra Studium i el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia van organitzar un curs i una jornada de cloenda sobre la mort en les diferents tradicions religioses. Es tractava d’abordar el tema del morir des de diferents aproximacions, distintes, però compartint espai en la mateixa […]

15 Nov, 2019
Òscar Martí

 

Als mesos de gener i febrer de 2018 la Fundació Migra Studium i el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia van organitzar un curs i una jornada de cloenda sobre la mort en les diferents tradicions religioses. Es tractava d’abordar el tema del morir des de diferents aproximacions, distintes, però compartint espai en la mateixa societat. Un context com el nostre -ho sabem per experiència- extremadament fràgil, en el que es fa palès l’ensorrament de les institucions i la confiança en elles dipositada. Una societat que, potser com a reacció, practica l’exhibició d’un ego prèviament construït i en permanent reconstrucció, -sa, atractiu, exitós…-, que llueix en els aparadors de les fugisseres xarxes. Un món que, plantejades així les coses, defuig tot el que recordi la veritat de la condició humana: revestida de fragilitat i de fondes qüestions sense resposta.

La diversitat com a regal

Quan som capaços d’acollir, com a regal, els interrogants dels altres, vehiculats per les diverses maneres de percebre el món, llavors, les nostres preguntes poden ser sostingudes… I així, d’aquesta manera, sense deixar de mantenir les nostres qüestions, obrim la porta a les que són elaborades des d’altres imaginaris i pràctiques. Interrogar-se sobre la vida i el morir en clau de diversitat cultural i religiosa provoca, inevitablement, una cruïlla que permet delimitar espais comuns i estranys.

Frontera, espai obert

Davant el fet religiós i la mort descobrim, per exemple, la importància que es dona transversalment al comiat comunitari, en el que intervenen els símbols, l’ajuda -també comunitària- durant el temps del dol, l’espai de repòs de que disposa el cadàver abans de gestionar el comiat, o la cura del cos del difunt. La comunitat jueva, per exemple, gestiona un suport comunitari d’ajuda a la família en dol que ens recorda l’acompanyament familiar i vetlla del difunt que es fa en algunes comunitats cristianes. D’altra banda, la creença en el que passa més enllà de la mort ens condueix a la diversitat religiosa. La creença en la resurrecció o en la reencarnació són maneres diverses d’afrontar aquesta realitat. Ambdues connecten amb expressions –incineració, enterrament- que són vehiculades gràcies a símbols i gestos concrets. De la terra venim i a la terra tornem, una imatge fundant, compartida per les religions monoteistes. D’altra banda, incinerar un cos pot voler dir purificar l’ànima, afavorint així la seva reencarnació.

Diàleg

El diàleg intercultural i interreligiós ens ajuda a reflexionar sobre el que pot aportar al conjunt de la societat –fortament secularitzada- l’experiència diversa del morir. Podríem pensar en la gestió comunitària del dolor, en la humanització d’aquest procés o en la connexió amb la capacitat simbòlica innata a tot ésser humà. Més específicament, i entre religions, aproximar-se a la diversitat pot ajudar, no només a connectar amb l’univers de l’altre, sinó també a consolidar el propi.

Dra. Alícia Guidonet Riera

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)