L’experiència de morir en les tradicions religioses

  Als mesos de gener i febrer de 2018 la Fundació Migra Studium i el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia van organitzar un curs i una jornada de cloenda sobre la mort en les diferents tradicions religioses. Es tractava d’abordar el tema del morir des de diferents aproximacions, distintes, però compartint espai en la mateixa […]

15 Nov, 2019
Òscar Martí

 

Als mesos de gener i febrer de 2018 la Fundació Migra Studium i el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia van organitzar un curs i una jornada de cloenda sobre la mort en les diferents tradicions religioses. Es tractava d’abordar el tema del morir des de diferents aproximacions, distintes, però compartint espai en la mateixa societat. Un context com el nostre -ho sabem per experiència- extremadament fràgil, en el que es fa palès l’ensorrament de les institucions i la confiança en elles dipositada. Una societat que, potser com a reacció, practica l’exhibició d’un ego prèviament construït i en permanent reconstrucció, -sa, atractiu, exitós…-, que llueix en els aparadors de les fugisseres xarxes. Un món que, plantejades així les coses, defuig tot el que recordi la veritat de la condició humana: revestida de fragilitat i de fondes qüestions sense resposta.

La diversitat com a regal

Quan som capaços d’acollir, com a regal, els interrogants dels altres, vehiculats per les diverses maneres de percebre el món, llavors, les nostres preguntes poden ser sostingudes… I així, d’aquesta manera, sense deixar de mantenir les nostres qüestions, obrim la porta a les que són elaborades des d’altres imaginaris i pràctiques. Interrogar-se sobre la vida i el morir en clau de diversitat cultural i religiosa provoca, inevitablement, una cruïlla que permet delimitar espais comuns i estranys.

Frontera, espai obert

Davant el fet religiós i la mort descobrim, per exemple, la importància que es dona transversalment al comiat comunitari, en el que intervenen els símbols, l’ajuda -també comunitària- durant el temps del dol, l’espai de repòs de que disposa el cadàver abans de gestionar el comiat, o la cura del cos del difunt. La comunitat jueva, per exemple, gestiona un suport comunitari d’ajuda a la família en dol que ens recorda l’acompanyament familiar i vetlla del difunt que es fa en algunes comunitats cristianes. D’altra banda, la creença en el que passa més enllà de la mort ens condueix a la diversitat religiosa. La creença en la resurrecció o en la reencarnació són maneres diverses d’afrontar aquesta realitat. Ambdues connecten amb expressions –incineració, enterrament- que són vehiculades gràcies a símbols i gestos concrets. De la terra venim i a la terra tornem, una imatge fundant, compartida per les religions monoteistes. D’altra banda, incinerar un cos pot voler dir purificar l’ànima, afavorint així la seva reencarnació.

Diàleg

El diàleg intercultural i interreligiós ens ajuda a reflexionar sobre el que pot aportar al conjunt de la societat –fortament secularitzada- l’experiència diversa del morir. Podríem pensar en la gestió comunitària del dolor, en la humanització d’aquest procés o en la connexió amb la capacitat simbòlica innata a tot ésser humà. Més específicament, i entre religions, aproximar-se a la diversitat pot ajudar, no només a connectar amb l’univers de l’altre, sinó també a consolidar el propi.

Dra. Alícia Guidonet Riera

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎙️ Torna Ràdio Estel! Descobreix totes les novetats de la temporada 2026/27 amb les cares visibles que l'acompanyaran.🫂 El 7 de setembre arrenca la 32a temporada de l'emissora catòlica, amb un objectiu clar: consolidar la graella, reforçar els continguts religiosos i seguir arribant a nous públics. ... See MoreSee Less
View on Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... See MoreSee Less
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

L’espiaven per veure si faria una guarició en dissabte.

(Lc 6,6-11)