Beat Manuel Borràs i Ferré, bisbe i companys màrtirs

Beat Manuel Borràs i Ferré, bisbe i companys màrtirs

La majoria de màrtirs de la persecució religiosa de 1936 van ser laics (entre 60.000 i 70.000), capellans (4.184) i religiosos (2.648), però també algun bisbe, com és el cas del bisbe auxiliar de Tarragona, Manuel Borràs (1880-1936). Fill del poble de la Canonja (Tarragonès), va ser ordenat el 1903. En una trobada de joves cristians ja havia dit que «hem d'estar disposats a sacrifi­car la vida per Crist i l'Església». A ell li va tocar el 12 d’agost del 1936, prop del coll de l’Illa (entre l’Alt Camp i la Conca de Barberà). Després d’afusellar-lo, els milicians en van cremar el cos. Beatificat el 2013 a Tarragona.

1. Commemoració de sant Teòfil, bisbe d'Antioquia, home molt erudit, que va ocupar aquesta seu com a sisè successor de sant Pere i va compondre un llibre per defensar la fe ortodoxa contra l'heretge Marció (s. II).

2. Sants Faust, Genari i Marçal, màrtirs, que adornen la ciutat com tres corones. A Còrdova, població de la província hispànica de la Bètica (s. III/IV).

3. Sant Florenci, màrtir. Segons la tradició, després de diversos turments va morir cremat viu. A Tessalònica, ciutat de Macedònia (~ s. III).

4. Sant Lubenci, prevere. A Kobern, al costat del Mosel·la, al territori de Trèveris (s. IV).

5. Sant Ròmul, bisbe de Gènova, que, ple d'ardor apostòlic, va morir durant una visita pastoral. A Matuta (ara Sanremo), a la costa de la Ligúria (s. V).

6. Sant Venanci, abat. Es va casar quan era jove, però quan va visitar la basílica de sant Martí es va commoure davant la vida dels monjos i, amb el permís de la seva esposa, s’hi va unir per viure per a Crist. A Tours, de la Gàl·lia Celta (s. V).

7. Sant Leobon, eremita. A Salanhac, al territori de Llemotges, a l’Aquitània (data incerta).

8. Sepultura de sant Colmà, abat, que va arribar a aquesta regió procedent d'Hibèrnia, juntament amb la seva germana santa Kentigema, els fills d'aquesta i alguns missioners. A l'illa d’lona, a Escòcia (s. VIII).

9. Sant Simbert, bisbe, que abans va ser abat de Murbach. A Augsburg, Baviera, a la Germània (~ 807).

10. Sant Gerald. Comte d’Aurillac. Va ser un exemple per als altres prínceps per haver viscut com a monjo amb hàbit secular i va procurar el bé de les regions que tenia encomanades. A Cierges, a la regió de l’Alvèrnia, a la Gàl·lia (909).

11. Santa Quelidònia o Celdónia, verge. Com diu la tradició, durant cinquanta-dos anys va portar una vida solitària i austera, dedicada únicament a Déu. Prop de Subiaco, al Laci (1152).

12. Beata Magdalena Panatieri, verge, germana de Penitència de Sant Domènec. A la localitat de Trino, al Monferrato (1503).
13. Beata Alexandrina Maria da Costa, que en intentar fugir de qui la perseguia amb mala intenció, va quedar impossibilitada en tots els seus membres, trobant en la contemplació de l'Eucaristia la manera d'oferir al Senyor tots els seus dolors per amor de Déu i dels germans més necessitats. A la localitat de Balasar, prop de Braga, a Portugal (1955).