L’ecologia integral i la conversió ecològica

  Vivim en temps excepcionals i paradoxals. L’encíclica Laudato si’ que el Papa Francesc va adreçar el 2015 a tota la humanitat, el posicionament més complet que l’Església catòlica havia fet mai, va tenir menys acollida a dins que no pas a fora. No sols fou rebuda amb satisfacció per altres religions, sinó també per […]

20 Des, 2019
Òscar Martí

 

Vivim en temps excepcionals i paradoxals. L’encíclica Laudato si’ que el Papa Francesc va adreçar el 2015 a tota la humanitat, el posicionament més complet que l’Església catòlica havia fet mai, va tenir menys acollida a dins que no pas a fora. No sols fou rebuda amb satisfacció per altres religions, sinó també per nombrosos pobles indígenes del món, als quals, per primer cop, el Magisteri catòlic els reconeixia mèrits.

Entre les grans aportacions conceptuals de l’encíclica, voldríem destacar el concepte d’ecologia integral. Amb un plantejament que inclou tant la creació no humana (natura), com la humanitat en totes les seves dimensions personals i socials (espiritual, cultural, econòmica, política..), i tots els seus vincles. L’ecologia integral aporta una visió més holística, que inclou però ultrapassa la visió de l’ecologisme materialista.

Del concepte d’ecologia integral, se’n desprenen conseqüències de gran entitat, una de les quals és la interdependència entre la justícia social i la justícia ambiental. Aquesta sosté la invitació a la conversió ecològica, un altre concepte fort de l’encíclica, que juntament amb l’anterior, té el potencial d’obrir nous camins per a l’Església i promoure aliances fructíferes.

Vivim immersos en una crisi global sistèmica, sense precedents, que ens interpel·la a tots, i que  afectarà cada vegada més la vida i la salut de la humanitat i de la nostra llar, la mare terra; per bé que els impactes més greus recauen sobre els més febles i desvalguts, siguin persones, pobles, plantes, animals o ecosistemes. Com que nosaltres formem part del 18% més ric de la humanitat, consumim més del 80% dels recursos naturals de la Terra, la nostra  responsabilitat és proporcional al consum.

En un context global on els reptes creixen exponencialment, l’Església ha de ser capaç de donar respostes a la crisi que ens ha tocat viure, començant per impulsar la conversió ecològica en tots els àmbits: familiar, parroquial, escolar, empresarial, etc. Sense aquest testimoni de coherència, el missatge de l’ecologia integral cristiana no podrà aspirar a animar, ni a convèncer ningú.

L’encíclica diagnostica les tendències insostenibles amb rigor científic, i ens adverteix que no es pot negar que menen cap a la catàstrofe. Tanmateix, aporta un missatge d’esperança, perquè confia que la conversió ecològica pot revertir les tendències globals insostenibles. Assenyala, alhora, els quatre obstacles principals a la conversió ecològica: la negació del problema, la resignació còmoda, l’acceptació del mite del progrés, la fe cega en les solucions tècniques i l’evasió. A més de demostrar l’error i la futilitat d’aquests obstacles, planteja la necessitat d’impulsar diàlegs sobre aquests temes, fomentant l’educació ecològica i sobretot, la conversió ecològica. Ara, doncs, es tracta que tots aquells que hagin comprès el missatge del Papa, impulsem els canvis radicals a que ens convida. Les ecoparròquies de Catalunya han començat a mostrar el camí, esperançadorament.

Si voleu més informació podeu consultar: Lluc M. Torcal, Josep M. Mallarach i Francesc Torralba (2016) Vers una ecologia integral. Pagès editors.

Josep Maria Mallarach

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts.

(Jn 14,1-6)