L’ecologia integral i la conversió ecològica

  Vivim en temps excepcionals i paradoxals. L’encíclica Laudato si’ que el Papa Francesc va adreçar el 2015 a tota la humanitat, el posicionament més complet que l’Església catòlica havia fet mai, va tenir menys acollida a dins que no pas a fora. No sols fou rebuda amb satisfacció per altres religions, sinó també per […]

20 Des, 2019
Òscar Martí

 

Vivim en temps excepcionals i paradoxals. L’encíclica Laudato si’ que el Papa Francesc va adreçar el 2015 a tota la humanitat, el posicionament més complet que l’Església catòlica havia fet mai, va tenir menys acollida a dins que no pas a fora. No sols fou rebuda amb satisfacció per altres religions, sinó també per nombrosos pobles indígenes del món, als quals, per primer cop, el Magisteri catòlic els reconeixia mèrits.

Entre les grans aportacions conceptuals de l’encíclica, voldríem destacar el concepte d’ecologia integral. Amb un plantejament que inclou tant la creació no humana (natura), com la humanitat en totes les seves dimensions personals i socials (espiritual, cultural, econòmica, política..), i tots els seus vincles. L’ecologia integral aporta una visió més holística, que inclou però ultrapassa la visió de l’ecologisme materialista.

Del concepte d’ecologia integral, se’n desprenen conseqüències de gran entitat, una de les quals és la interdependència entre la justícia social i la justícia ambiental. Aquesta sosté la invitació a la conversió ecològica, un altre concepte fort de l’encíclica, que juntament amb l’anterior, té el potencial d’obrir nous camins per a l’Església i promoure aliances fructíferes.

Vivim immersos en una crisi global sistèmica, sense precedents, que ens interpel·la a tots, i que  afectarà cada vegada més la vida i la salut de la humanitat i de la nostra llar, la mare terra; per bé que els impactes més greus recauen sobre els més febles i desvalguts, siguin persones, pobles, plantes, animals o ecosistemes. Com que nosaltres formem part del 18% més ric de la humanitat, consumim més del 80% dels recursos naturals de la Terra, la nostra  responsabilitat és proporcional al consum.

En un context global on els reptes creixen exponencialment, l’Església ha de ser capaç de donar respostes a la crisi que ens ha tocat viure, començant per impulsar la conversió ecològica en tots els àmbits: familiar, parroquial, escolar, empresarial, etc. Sense aquest testimoni de coherència, el missatge de l’ecologia integral cristiana no podrà aspirar a animar, ni a convèncer ningú.

L’encíclica diagnostica les tendències insostenibles amb rigor científic, i ens adverteix que no es pot negar que menen cap a la catàstrofe. Tanmateix, aporta un missatge d’esperança, perquè confia que la conversió ecològica pot revertir les tendències globals insostenibles. Assenyala, alhora, els quatre obstacles principals a la conversió ecològica: la negació del problema, la resignació còmoda, l’acceptació del mite del progrés, la fe cega en les solucions tècniques i l’evasió. A més de demostrar l’error i la futilitat d’aquests obstacles, planteja la necessitat d’impulsar diàlegs sobre aquests temes, fomentant l’educació ecològica i sobretot, la conversió ecològica. Ara, doncs, es tracta que tots aquells que hagin comprès el missatge del Papa, impulsem els canvis radicals a que ens convida. Les ecoparròquies de Catalunya han començat a mostrar el camí, esperançadorament.

Si voleu més informació podeu consultar: Lluc M. Torcal, Josep M. Mallarach i Francesc Torralba (2016) Vers una ecologia integral. Pagès editors.

Josep Maria Mallarach

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎙️ Torna Ràdio Estel! Descobreix totes les novetats de la temporada 2026/27 amb les cares visibles que l'acompanyaran.🫂 El 7 de setembre arrenca la 32a temporada de l'emissora catòlica, amb un objectiu clar: consolidar la graella, reforçar els continguts religiosos i seguir arribant a nous públics. ... See MoreSee Less
View on Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... See MoreSee Less
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Per què feu això que no és permès en dissabte?

(Lc 6,1-5)