L’ecologia integral i la conversió ecològica

  Vivim en temps excepcionals i paradoxals. L’encíclica Laudato si’ que el Papa Francesc va adreçar el 2015 a tota la humanitat, el posicionament més complet que l’Església catòlica havia fet mai, va tenir menys acollida a dins que no pas a fora. No sols fou rebuda amb satisfacció per altres religions, sinó també per […]

20 Des, 2019
Òscar Martí

 

Vivim en temps excepcionals i paradoxals. L’encíclica Laudato si’ que el Papa Francesc va adreçar el 2015 a tota la humanitat, el posicionament més complet que l’Església catòlica havia fet mai, va tenir menys acollida a dins que no pas a fora. No sols fou rebuda amb satisfacció per altres religions, sinó també per nombrosos pobles indígenes del món, als quals, per primer cop, el Magisteri catòlic els reconeixia mèrits.

Entre les grans aportacions conceptuals de l’encíclica, voldríem destacar el concepte d’ecologia integral. Amb un plantejament que inclou tant la creació no humana (natura), com la humanitat en totes les seves dimensions personals i socials (espiritual, cultural, econòmica, política..), i tots els seus vincles. L’ecologia integral aporta una visió més holística, que inclou però ultrapassa la visió de l’ecologisme materialista.

Del concepte d’ecologia integral, se’n desprenen conseqüències de gran entitat, una de les quals és la interdependència entre la justícia social i la justícia ambiental. Aquesta sosté la invitació a la conversió ecològica, un altre concepte fort de l’encíclica, que juntament amb l’anterior, té el potencial d’obrir nous camins per a l’Església i promoure aliances fructíferes.

Vivim immersos en una crisi global sistèmica, sense precedents, que ens interpel·la a tots, i que  afectarà cada vegada més la vida i la salut de la humanitat i de la nostra llar, la mare terra; per bé que els impactes més greus recauen sobre els més febles i desvalguts, siguin persones, pobles, plantes, animals o ecosistemes. Com que nosaltres formem part del 18% més ric de la humanitat, consumim més del 80% dels recursos naturals de la Terra, la nostra  responsabilitat és proporcional al consum.

En un context global on els reptes creixen exponencialment, l’Església ha de ser capaç de donar respostes a la crisi que ens ha tocat viure, començant per impulsar la conversió ecològica en tots els àmbits: familiar, parroquial, escolar, empresarial, etc. Sense aquest testimoni de coherència, el missatge de l’ecologia integral cristiana no podrà aspirar a animar, ni a convèncer ningú.

L’encíclica diagnostica les tendències insostenibles amb rigor científic, i ens adverteix que no es pot negar que menen cap a la catàstrofe. Tanmateix, aporta un missatge d’esperança, perquè confia que la conversió ecològica pot revertir les tendències globals insostenibles. Assenyala, alhora, els quatre obstacles principals a la conversió ecològica: la negació del problema, la resignació còmoda, l’acceptació del mite del progrés, la fe cega en les solucions tècniques i l’evasió. A més de demostrar l’error i la futilitat d’aquests obstacles, planteja la necessitat d’impulsar diàlegs sobre aquests temes, fomentant l’educació ecològica i sobretot, la conversió ecològica. Ara, doncs, es tracta que tots aquells que hagin comprès el missatge del Papa, impulsem els canvis radicals a que ens convida. Les ecoparròquies de Catalunya han començat a mostrar el camí, esperançadorament.

Si voleu més informació podeu consultar: Lluc M. Torcal, Josep M. Mallarach i Francesc Torralba (2016) Vers una ecologia integral. Pagès editors.

Josep Maria Mallarach

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)