La vulnerabilitat de la infància i el compromís de l’Església amb els infants

  La paraula infància ve del llatí “infans”, que vol dir el que no parla o el que no pot explicar-se. Curiós, perquè els infants fins fa relativament poc eren ben invisibles en la societat. És a partir de la revolució industrial,  que es parla de «la protecció de la infància». Les lluites pels drets […]

11 Des, 2019
Òscar Martí

 

La paraula infància ve del llatí “infans”, que vol dir el que no parla o el que no pot explicar-se. Curiós, perquè els infants fins fa relativament poc eren ben invisibles en la societat. És a partir de la revolució industrial,  que es parla de «la protecció de la infància». Les lluites pels drets dels obrers fan que es comenci a parlar de com protegir aquest col·lectiu, regulant el seu treball (horaris, condicions) i la seva educació. A finals del s. XIX, es va prohibir a Anglaterra el treball infantil per primer cop, i no va ser fins al 20 de novembre de 1989 que l’assemblea general de l’ONU va aprovar Els Drets dels Infants, declaració on es reconeix el nen com a subjecte de dret, com a persona i com a ciutadà.

Un llarg camí recorregut, ardu, amb moltes dificultats. I en el qual l’Església, també ha tingut un paper molt important. Institucions, congregacions, ordes i un nombrós col·lectiu d’homes i dones, religiosos i laics que han posat la seva vida al servei dels més petits.

En una societat on sembla que els infants estan més «protegits» que mai amb lleis, pactes i acords, es dóna el contrasentit que són els més vulnerables, els més febles, els més dèbils. Infants dels països pobres i dels que estan en vies de sortir-se’n, infants del dit 4t mon, infants migrants, i també infants del món desenvolupat.

En els països pobres, els infants són vulnerables per la pobresa, la fam, les malalties, al tràfic de persones, la manca d’accés a l’educació, per abusos de tota mena… En els països anomenats rics, els infants són vulnerables per la hipersexualització en els mitjans de comunicació, per la sobreprotecció, per la societat de consum, per la manca de referents familiars i socials. Es podria fer una llista ben llarga.

En aquesta societat globalitzada, instrumentalitzada per les xarxes socials amb tot el que comporten de despersonalització i pobresa de relacions personals profundes, amb una religiositat i espiritualitat poc present en el dia a dia, l’Església (l’Església som tots!) ha de rellegir els signes d’aquest temps que vivim per donar una resposta entre tots des de l’Evangeli.

Em ve al cap la imatge de l’Església com a Mare; com a mare que acull, que acompanya i que guia, amb un amor infinit i gratuït, des del respecte a la persona i a la llibertat com a fills de Déu. Com a comunitat de creients hem de donar als infants el millor entorn possible per al seu desenvolupament físic, afectiu i social. És el nostre deure i el seu dret.

«Deixeu que els nens vinguin a mi, no els ho destorbeu!» Mc. 10,14

Aquestes paraules de Jesús marquen el nostre camí com a Església en referència als infants.

Jesús va trencar molts motlles. Un d’ells era el de fer-se acompanyar per aquells més febles, més desafavorits, més rebutjats per la societat del seu temps: dones, malalts i nens. I sembla que a la humanitat ens costa, encara ara, tenir presents aquestes persones com a membres de ple dret, reconeixent la seva dignitat humana; que Jesús ja reivindicava fa més de dos mil anys.

Isabel Pérez i Santos

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts.

(Jn 14,1-6)