La vulnerabilidad de la infancia y el compromiso de la Iglesia con los niños

  La palabra infancia viene del latín “infans”, que quiere decir aquel que no habla, o aquel que no puede explicarse. Curioso, porque los niños, hasta hace relativamente poco eran bien invisibles en la sociedad. Es a partir de la revolución industrial que se habla de “la protección de la infancia”. Las luchas por los […]

11 Dic, 2019
Òscar Martí

 

La palabra infancia viene del latín “infans”, que quiere decir aquel que no habla, o aquel que no puede explicarse. Curioso, porque los niños, hasta hace relativamente poco eran bien invisibles en la sociedad. Es a partir de la revolución industrial que se habla de “la protección de la infancia”. Las luchas por los derechos de los obreros hacen que se empiece a hablar de la protección de la infancia, regulando su trabajo (horarios, condiciones) y su educación. A finales del s.XIX, se prohibió en Inglaterra el trabajo infantil por primera vez, y no fue hasta el 20 de noviembre de 1989 que la asamblea general de la ONU aprobó Los Derechos de los Niños, declaración donde se reconoce el niño como sujeto de derecho, como persona y como ciudadano.

Un largo camino recorrido, arduo y con muchas dificultades. Y en el que la Iglesia, también ha tenido un papel muy importante. Instrucciones, congregaciones, órdenes y un numeroso colectivo de hombres y mujeres, religiosos y laicos que han puesto su vida al servicio de los más pequeños.

En una sociedad donde parece que los niños están más “protegidos” que nunca con las leyes, pactos y acuerdos, se da el contrasentido de que son los más vulnerables, los más débiles. Niños de países pobres, de los que están en vías de desarrollo, niños del cuarto mundo, niños inmigrantes, y niños de mundos desarrollados.

En los países pobres, los niños son vulnerables por la pobreza, el hambre, las enfermedades, el tráfico de personas, la falta de acceso a la educación, abusos de todo tipo… En los países llamados ricos, los niños son vulnerables por la hipersexualización en los medios de comunicación, la sobreprotección, la sociedad de consumo, la falta de referentes familiares,  y sociales. Se podría confeccionar una lista muy larga.

En esta sociedad globalizada, instrumentalizada por las redes sociales con todo lo que comportan de despersonalización, y pobreza de relaciones personales hondas, con una religiosidad y espiritualidad poco presente en el día a día, a la Iglesia (la Iglesia somos todos) ha de releer los signos de este tiempo en el que vivimos para dar una respuesta entre todos desde el Evangelio.

Me viene a la cabeza la imagen de una Iglesia como Madre; como madre que acoge, que acompaña y que guía, con un amor infinito y gratuito, desde el respeto a la persona y a la libertad como hijos de Dios. Como comunidad de creyentes hemos de dar a los niños el mejor entorno posible para su desarrollo físico, afectivo y social. Es nuestro deber, y su derecho.

 “Dejad que los niños vengan a mí, no los molestéis” Mc. 10,14

Estas palabras de Jesús marcan nuestro camino como Iglesia referente para los niños.

Jesús rompió muchos moldes. Uno de ellos era el de hacerse acompañar por aquellos más débiles, más desfavorecidos, más rechazados por la sociedad de su tiempo: mujeres, enfermos y niños. Y parece que la humanidad nos cuesta, aun hoy, tener presentes a estas personas como miembros de pleno derecho, reconociendo su dignidad humana; que Jesús ya reivindicaba hacía más de 2000 años.

Isabel Pérez i Santos

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

En la casa de mi Padre hay muchas moradas.

(Jn 14,1-6)