Per obra de sant Odiló, abat de Cluny a finals del primer mil·lenni, s’escampa ar­reu una commemoració pels difunts l’endemà de Tots Sants. La festa d’avui és una profes­sió de fe en la resurrecció de Jesús i de tots els qui creuen en ell, perquè «rebin estada en el lloc del consol, de la llum i de la pau». Fer memòria de tots els fidels difunts ens recorda que tots estem salvats en Crist i que així com ell va ressuscitar, també tots ressuscitarem amb ell.

►HISTÒRIA DE LA COMMEMORACIÓ

• Segle II aC: «En efecte, si no hagués esperat que els caiguts en la batalla un dia ressuscitarien, hauria estat superflu i ridícul de pregar pels difunts» (2Ma 12,44). La pràctica de pregar pels difunts, ja a l’Antic Testament, l’Església l’ha mantinguda sempre, professant la fe en la resurrecció de Jesús i de tots els qui creuen en ell, perquè “rebin estada en el lloc del consol, de la llum i de la pau” (Pregària Eucarística).
• Segle IV: Ja sant Agustí (354-430) lloa el costum de pregar pels difunts, fins i tot fora dels aniversaris, precisament per no oblidar a aquells que no gaudeixen de sufragis.
• Segle VII: Els monjos dediquen un dia a pregar pels difunts.
• Segle VIII: Amalari de Metz (780-850), ja parla d’una memòria pels difunts, successiva a la dels sants.
• Segle IX: El costum s’estén a tota l’Església.
• 998: L’abat Odiló prescriu a tots els monestirs sotmesos a l’abadia de Cluny aquesta commemoració “qui ab initio mundi fuerunt usque in finem” (“de tots els que han existit des del començament del món fins a la fi”). Assenyala com a data litúrgica, l’endemà de Tots Sants (2 de novembre).
• Segle XIV: Finalment l’Església de Roma l’admet.
• Segle XV: Els dominics de València celebren tres misses (com per Nadal) per a satisfer la demanda de tants sufragis.
• 1915: Amb ocasió de la Primera Bogeria Mundial (els morts s’acumulen), el papa Benet XV permet que cada sacerdot pugui celebrar tres misses pels difunts, amb prefaci propi prenent-lo del missal parisenc (de 1738) i posant-la com a festa de primera classe, però per sota del diumenge.
• 1969: Se celebra com a “Commemoració”, amb textos reformats en sentit explícitament pasqual (renunciant a la seqüència del “Dies iræ”).

De Tots Sants a Sant Andreu, aigua ens doni Déu.