La sinodalitat com a profecia social

Consulta l'article d'opinió de Santi Torres, professor del ISCREB, sobre la sinodalitat

01 Des, 2025
smunoz

El Document Final (DF) del Sínode de la sinodalitat està impregnat des de les seves primeres línies d’una dimensió profètica que convida a una visió no ensimismada de l’Església. Ja en el núm. 2 el DF afirma: «Fixar la mirada en el Senyor no ens aparta del drama de la història, sinó que obre els nostres ulls per reconèixer el patiment que ens envolta i ens penetra». Per tant, resulta un error reduir la sinodalitat «a una estratègia o una eina per a una major eficiència organitzativa» (n. 50), sinó que ha d’aspirar a ser una nova manera de fer o, en altres paraules, «una predisposició espiritual que impregna la vida quotidiana dels batejats i tots els aspectes de la missió de l’Església» (n. 43).

Aquesta dimensió profètica, que el DF —citant Lumen Gentium— fonamenta en el Baptisme, és crucial per entendre el significat real de la sinodalitat i per evitar implementacions que la limitin a l’àmbit purament organitzatiu. El text exhorta a una presa de consciència per part de la comunitat del paper real i possible que l’Església ha de tenir avui en una «època marcada per l’augment de les desigualtats, la creixent desil·lusió amb els models tradicionals de govern, el desencís amb el funcionament de la democràcia, les creixents tendències autocràtiques i dictatorials, el domini del model de mercat sense tenir en compte la vulnerabilitat de les persones i la creació, i la temptació de resoldre els conflictes per la força en lloc del diàleg» (n. 47).

Davant de tot això, l’Església, des de la humilitat (n. 47), ha de proposar no només un relat sinó una pràctica realment profètica que contrasti aquells elements que la cultura i el pensament dominants consideren com l’únic model de vida possible. Davant d’un individualisme extrem que aïlla, o un comunitarisme que ofega, la crida és «a una cura recíproca, a la interdependència i a la coresponsabilitat pel bé comú» (n. 48). Davant d’un món que concentra el poder en uns pocs i margina la majoria, «la disponibilitat per escoltar tothom, especialment els pobres». Davant d’una ferida mortal que esquerdà la casa comuna i ens desvincula de la natura, la proposta de l’ecologia integral que insisteix en la necessitat de tenir cura dels vincles…

Interpretar la proposta de la sinodalitat des de la clau de la profecia social evita una interpretació ensimismada que se centri només en dirimir qüestions organitzatives i de poder dins l’Església. No dic que això no sigui necessari —i el DF hi dedica cites rellevants—, sinó que és bo percebre que la proposta sinodal també ens obre a una manera de relacionar-nos amb el món. «L’Església existeix per testimoniar al món l’esdeveniment decisiu: la Resurrecció de Jesús» (n. 14) i aquest testimoni és profètic en tant que condueix (des del Ressuscitat) a un compromís amb la justícia i la reconciliació. La presa de consciència d’aquest caràcter profètic dins de la missió de l’Església universal, de cada Església particular, de cada comunitat i de cada cristià, és vital perquè la sinodalitat es desplegui realment en tot el seu potencial.

En un moment de crisi d’època i també de crisi de l’Església, el DF ens demana precisament de prendre consciència (des de la humilitat) de l’enorme potencial profètic que té la nostra fe personal i comunitària, per gastada, desorientada o envellida que sigui. Allò que a vegades ens sembla més petit o insignificant adquireix avui un valor excepcional quan es posa en joc en la vida diària allà on siguem. «L’amistat, la pregària, el compromís al servei dels pobres i la cura de la casa comuna» (n. 23) són elements presents en la nostra tradició que, renovats sota la proposta de la sinodalitat, poden adquirir la condició de subversius, revolucionaris… profètics. Aquesta és una de les crides del Sínode i dependrà de tots i totes la seva implementació.

Llic. Santi Torres

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estigueu a punt.

(Mt 24,42-51)