Santa Mònica, vídua

Santa Mònica, vídua

Mònica neix el 331 a Tagaste de família cristiana, noble, però de modesta fortuna. Rep educació d’una anciana serventa, rígida i exigent. Als vint anys la casen amb Patrici, de família semblant, però no cristià. Infidel i tossut, Mònica el va convertir i el feu batejar el 370. Dels seus tres fills, Navigi, Perpètua i Agustí, aquest últim li va fer vessà moltes llàgrimes, fins que al final, tossuda ella, el va convertir.

1. Memòria de santa Mònica. Encara adolescent, va ser donada en matrimoni a Patrici. Van tenir fills, entre els quals Agustí, per la conversió del qual va vessar abundants llàgrimes i va pregar molt a Déu. Quan havia de marxar cap a Àfrica, ardent en desitjós de la vida celestial, va morir a la ciutat d’Òstia del Tíber (387).
2. Sant Ruf, màrtir. A Càpua, a la Campània (s. III/IV).

3. Sants màrtirs Marcel·lí, tribú, la seva esposa Manea, Joan, fill de tots dos, Serapió, clergue, i Pere, soldat. A Tomis, de l’Escítia (~ s. IV).

4. Sant Nam, considerat primer bisbe de la ciutat de Bèrgam. A Bèrgam, a la província de Ligúria (s. IV).

5. Sant Pemen, abat. Molt venerat entre els anacoretes. Se'n conserven moltes màximes plenes de saviesa. A la Tebaida, Egipte (s. IV/V).

6. Sant Liceri, bisbe, oriünd d'Hispània. Va ser deixeble de sant Faust de Riez i amb les seves pregàries va salvar la ciutat de ser destruïda pels visigots. A Coserans, de l'Aquitània (~ 540).

7. Sant Cesari, bisbe. Després d'haver portat vida monàstica a l'illa de Lerins, va rebre aquest episcopat en contra dels seus desitjós. Va preparar i va reunir sermons apropiats per a les festivitats que els preveres havien de llegir amb l’objectiu d'instruir el poble. Va escriure també regles de vida, tant per a homes com per a religioses, per dirigir la vida monàstica. A Arle, de la Provença (542).
8. Sant Joan, bisbe. A Pavia, a la Llombardia (~ 825).
9. Sepultura de sant Gebard, bisbe de Constància. Al monestir de Peterhausen, que ell havia fundat, a Suàbia (995).
10. Mort de sant Guarí, bisbe de Sió. Quan era monjo de Molesmes en temps de sant Robert, va fundar aquest cenobi, que va dirigir santament i va agregar a l’orde del Cister. Al monestir d’Aulps, a la Savoia (1150). Els Cistercencs i Cistercencs de l’Estricta Observança el celebren el 30 d’agost, juntament amb Sant Amadeu, bisbe.

11. Sant Amadeu, bisbe. Quan era monjo de Claravall, va ser designat abat del cenobi d’Hautecombe i escollit, més endavant, per la seu episcopal, des d'on va educar amb destresa els joves, va formar un clericat piadós i cast i va cantar les lloances en la seva predicació de la Benaurada Mare de Déu. A Lausana, entre els helvecis (ara Suïssa) (1159). Els Cistercencs i Cistercencs de l’Estricta Observança el celebren el 30 d’agost, juntament amb Sant Guarí, bisbe.

12. Beat Àngel Conti, prevere de l’orde d’Eremites de Sant Agustí, insigne per les seves penitències i humilitat, i de gran paciència en rebre ofenses. A Foligno, Úmbria (1312).

13. Beat Roger Cadwalador, prevere i màrtir. Havia estat ordenat a Valladolid, i, insigne per la seva ciència, va exercir el seu ministeri clandestinament durant setze anys a la seva pàtria i, finalment, condemnat pel fet de ser sacerdot, en temps del rei Jaume I va ser ajusticiat després de cruels tortures. A Leominster, Anglaterra (1610).

14. Beats Francesc de Santa Maria, prevere de l’orde dels Germans Menors, i els seus catorze companys [1], màrtirs. Per ordre del governador de la ciutat van patir el martiri en odi al nom cristià. A Nagasaki, Japó (1627).

15. Sant David Lewis, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. Ordenat sacerdot a Roma, va celebrar ocultament els sagraments a la seva pàtria durant més de trenta anys i va prestar ajuda als pobres, fins que en el regnat de Carles II va ser penjat per ser sacerdot. A la ciutat d’Usk, a Gal·les (1679).

16. Beats màrtirs Joan Baptista de Souzy, prevere, i Ulderic (Joan Baptista) Guillaume, germà de les Escoles Cristianes, màrtirs. En el furor de la persecució contra l’Església, van ser detinguts de manera inhumana i per Crist van morir de fam i afligits de greu malaltia. Al mar davant de Rochefort, a França, en una vella nau (1794).

17. Beat Domènec de la Mare de Déu Barberi, prevere de la Congregació de la Passió. Buscava amb afany restablir la unitat dels cristians i va portar moltes persones al si de l'Església catòlica. A Reading, Anglaterra (1849). Els Passionistes el celebren el dia anterior: 26 d’agost.
18. Beat Ferran Gonzàlez Anón, prevere i màrtir. En temps de persecució, va merèixer passar a la benaurança eterna. A la localitat de Picassent, a la comarca valenciana d’Horta Sud (1936).
19. Beat Ramon Martí Soriano, prevere i màrtir. En el furor de la persecució religiosa contra la fe, va vessar la seva sang per Crist. Al camí entre els petits pobles de Godella i Bétera, de la comarca d’Horta Nord (1936).
20. Beata Maria del Pilar Izquierdo Albero, verge. Molt afectada per la pobresa i per greus malalties, va servir Déu mostrant una caritat singular en favor dels pobres i afligits, per al servei dels quals va fundar l’Obra Missionera de Jesús i Maria. A Sant Sebastià (1945).

[1] Els seus noms són: beats Bartomeu Laurel i Antoni de Sant Francesc, religiosos de l’orde dels Germans Menors; Gaspar Vaz i Maria, esposos; Magdalena Kiyota, vídua; Gai Jiyemon, Francesca, Francesc Kurobioye, Lluís Matsuo Soyemon, Martí Gómez, Tomàs Wo Jinyemon, Lluc Kiyemon i Miquel Kizayemon.