Després d’exposar el sentit de la pau segons la tradició patrística (veure article anterior), és el moment d’escoltar directament els seus protagonistes. De sant Cebrià a sant Agustí o sant Lleó el Gran, els Pares de l’Església mostren que construir la Pau és participar de la mateixa obra de Crist i esdevenir veritablement fills de Déu.
SANT CEBRIÀ (v. 200-258)
“Un fill de la pau ha de buscar i seguir la pau; qui coneix i estima la caritat que uneix ha de frenar la seva llengua del mal de la divisió. El Senyor, pròxim a la mort, va afegir als seus preceptes divins i als seus ensenyaments: Us deixo la meva pau, us dono la meva pau (Jn 14, 27). El Senyor ens ha deixat aquesta herència i ens ha promès tots els seus dons i recompenses amb la condició que conservem la pau. Som hereus de Crist, romanguem en la pau de Crist; si som fills de Déu hem de ser homes de pau. Benaurats els pacífics, perquè seran anomenats fills de Déu (Mt 5, 9). És necessari que els fills de Déu siguin pacífics, mansos en el cor, senzills en el parlar, concordes en l’amor, fidelment units pel vincle de la unanimitat (Sobre la unitat de l’església catòlica 24).
HILARI DE POITIER 315- 367
Benaurats els qui construeixen la pau perquè seran anomenats fills de Déu
La benaurança dels que construeixen la pau consisteix en el premi de l’adopció que els transforma definitivament en fills de Déu. Si és veritat, en efecte, que Déu és l’únic pare de tots, llavors, per entrar realment a formar part de la seva família que oblidar i tot allò que ens hagi pogut ofendre i viure en la pau fraterna que és el fruit de la caritat recíproca. (Comentari a sant Mateu IV 1, 8).
BASILI EL GRAN 330-379
“¿ Quin sigui el bé de la pau es fa necessari dir-ho als fills de la pau ? Des del moment que aquesta cosa gran, admirable i digna de ser buscada por tots els qui estimen el Senyor, sempre corren el risc de reduir-la un simple nom ja que la iniquitat s’ ha multiplicat degut al refredament de la caritat en molts, penso que en aquells que serveixen el Senyor convingui en veritat i en sinceritat, com únic objecte dels seus esforços reconduir a la unitat les esglésies dividides en tantes parts i en tants modes.
Si em cenyeixo a aquesta obra, seria injust acusar-me de mes clar-me en coses que no pertoquen. De, fet, no hi ha res tan propi dels cristians com e treballar per la pau; i és en això que el Senyor ens ha promès una immensa recompensa. (Basili di Cesarea, Carta 114).
GREGORIO DE NISA (c, 330-348-9)
Benaurats els constructors de la pau. (Mt 5,9). Constructor de pau és aquell que primer dona la pau a un altre, però un no pot donar-la, si un no la té en si mateix. Així, doncs, el Senyor, vol que primer mesell dels béns de la pau, de manera que puguis oferir-la a qui la necessita. ( Comentari a les Benaurances 7, 6).
“Benaurats els constructors de pau perquè seran anomenats fills de Déu (Mt 5,9). I qui són aquests? Són aquells que imiten la bondat divina, els qui mostren amb la seva vida el caràcter propi de l’actuar diví. El benefactor i Senyor de les coses bones destrueix completament i redueix al no-res tot el que és contrari i estrany al bé. El mateix també t’ordena actuar d’aquesta manera, és a dir bandejar l’odi, acabar la guerra, esborrar l’enveja, rebutjar la contesa, llevar del mitjà la hipocresia, parar en el nostre mateix interior el rancor que és dintre del cor, i en canvi introduir tot el que pot habitar en ell quan s’eliminen els sentiments oposats. Com quan la tenebra es retira, reemplaça la llum, així en el lloc d’aquests sentiments i han de reemplaçar el fruits de l’Esperit, l’amor, el goig, la pau, la benevolència, la bondat, tots els dons que l’Apòstol ha enumerat (Gal 5, 22)… Però potser la benaurança no considera només el bé d’altri; crec que en sentit propi sia anomenat constructor de pau qui condueix a pacífica guerra que és innata a la naturalesa humana, i això succeeix quan la llei del cos la llei que està en guerra amb la llei que està en el més profund del cor ja no imposa el seu propi domini sinó que, sotmesa a la millor part, es torna obedient als ordes de Déu. ( Id. Comentari 7,10).
SAN AMBRÒS 340-397
“Si abans no alliberes en la teua intimitat tota taca de pecat, de manera que de la profunditat de la teua ànima ja no neixin dissensions no pots aportar ajuda als altres. Per això dona inici a la pau a partir de tu mateix, i quan t’hauràs convertit en pacífic, portaràs la pau als altres. Com pots purificar el cor dels altres, si abans no has purificat el teu? ( Cometari a S. Lluc 5,58).
SANT JERONI -340-420
“Benaurats els pacífics (Mt 5,9), és a dir aquells que, primer, construeixen la pau en el seu cor, entre els germans barallats. En què et beneficia posar pau entre altres, si en el teu cor fan guerra els vicis? ( Comentari a l’evangeli de sant Mateu 1,459-461
CROMACI D’AQUILEA v., 335-407
“Benaurats els qui construeixen la pau, perquè seran anomenats fills de Déu (Mt 5,9). Considera com a què de gran és el mèrit dels qui construeixen la pau, des del moment que ja no són anomenats servents, sinó fills de Déu. I això no sense raó, perquè qui estima la pau, estim a el Crist, mestre i ‘autor de la pau (cf. Col 1,20); l’apòstol Pau l’ha anomenat “pau”, allà on diu: Ell és la nostra pau (*Ef 2,,14). Per a aquests, qui estima la pau persegueix la discòrdia, ja que el diable és l’autor de la discòrdia. Ha estat ell, el primer, a introduir la discòrdia entre Déu i l’home, instigant l’home a transgredir el mandat de Déu. Però és per a això que el Fill de Déu ha baixat del cel, per a condemnar al diable, autor de la discòrdia, i posar pau entre Déu i l’home, reconciliant de bell nou l’home amb la gràcia de Déu.
Per això hem de ser constructors de pau, per a merèixer ser anomenats fills de Déu; ja que sense la pau no sols el títol de fills, sinó també perdem el nom de servents, segons les paraules de l’Apòstol: Estimeu, diu, la pau, sense la qual cap de nosaltres pot agradar a Déu. ( Sermó 39: Sobre les Benaurances).
Gran és la dignitat dels qui persegueixen la pau, ja que són considerats dignes del nom de fills de Déu. S’ha de valorar aquesta pau restablerta entre germans que lluiten per la riquesa d’aquest món o per motius de vanaglòria o per rivalitat. Però la cosa no té gran valor, des del moment que el Senyor, amb la finalitat de, proposar-se com el nostre model havia dit: Qui m’ha constituït com a jutge o mediador sobre vosaltres? (Lc 12, 14). Ja abans havia advertit: Al qui et prengui alguna cosa teva, no li demanis que t’ho restitueixi (Lc 6, 30). I en una altra ocasió: Com podeu creure, si rebeu la glòria els uns dels altres (Jn 5, 44).
Per tant hem de comprendre que es tracta d’una obra de pau millor i més alta: aquella gràcies a la qual, amb un ensenyament seguit, als pagans que són enemics de Déu, són atrets a la pau; per la qual els pecadors són corregits i gràcies a la penitència, es reconcilien amb Déu; per la qual els rebels herètics són reconduïts al recte camí i els qui no estan en harmonia amb l’Església són reconduïts a la pau i a la unitat.
Cert, els qui són constructors de pau d’aquesta manera no sols són benaurats, sinó en
veritat dignes de ser anomenats fills de Déu. Imitant a Crist mateix, el Fill de Déu, definit per l’Apòstol la nostra pau i reconciliació (*Ef 2, 14-16; *2Cor 5, 18-19), mereixen compartir el seu nom. (Sermó 41: Sobre les vuit benaurances)
JOAN CRISÒSTOM V. 344 (¿)-407
Benaurats els constructors de pau (Mt 5,9). No ho son solament els qui eliminen les dissensions i les recíproques hostilitats, sinó que exigeix quelcom més: que unim també a d’altres barallats entre ells i encara més, presenta huna recompensa espiritual. Quina és aquesta? Perquè seran anomenats fills de Déu. Aquesta, efectivament, ha estat l’obra de l’Unigènit: reunir el que era separat i reconciliar el que era en guerra. (Sermó sobre sant Mateu 15, 4).
Déu no és Déu de la guerra, sinó de la pau. Així, don cs, abandona la guerra i la lluita, ja sia contra Déu, ja sia contra l’enemic. Estiguis en pau amb tothom. Considera que Déu salva: Benaurats els construeixen la pau perquè s’anomenaran fills de Déu . Aquests imiten al Fill de Déu. Imita’l també tu, serva la pau. (Sermó 14, 2 Sobre la Carta als filipencs).
PSEUDO CRISÒSTOM s. V
Son anomenats constructors de pau no solament el qui fan la pau amb els enemics, sinó també els qui obliden els mals que han patit; aquets estimen la pau. Son molts els qui amb gust treballen en reconciliar-ne d’altres amb els enemics, però en el seu cor no es reconcilien amb els seus propis enemics. Aquets, doncs, ofenen la pau, no l’estimen. La benaurança és la que es troba en el cor, no en les paraules. (Obra incompleta sobre sant Mateu 9, 9).
SANT AGUSTÍ 354-430
Feliços els qui construeixin la pau, perquè els nomenaran els fills de Déu. La perfecció està en la pau, on no hi ha cap oposició; i, per tant, són fills de Déu els pacífics, perquè res en ells resisteix a Déu; perquè, en veritat, els fills han de tenir la fesomia del Pare. Són constructors de pau en ells mateixos els que, ordenant i sotmetent tota l’activitat de l’ànima a la raó, és a dir a la ment i a la consciència, i dominant tots els impulsos sensuals, arriben a ser Regne de Déu, en el qual de tal forma estan totes les coses ordenades, que allò que és més principal i excels en l’home, mani sobre qualsevol altre impuls comú a homes i animals, i el que sobreïx en l’home, és dir la raó i la ment, se sotmeti al que és la mateixa veritat, l’Unigènit del Fill de Déu. Perquè ningú pot manar a l’inferior si ell mateix no se sotmet al que és superior a ell. Aquesta és la pau que es dona en la terra als homes de bona voluntat , és la vida donada al savi en el cim de la seua perfecció. D’aquest mateix regne tranquil i ordenat ha estat tret fora el príncep d’aquest món, que és qui domina els perversos i desordenats. Establerta i afermada aquesta pau interior, sigui quin sigui el tipus de persecució que promogui el qui ha estat tret fora, creix la glòria que és segons Déu; i no podrà derrocar cap part d’aquell edifici i amb la ineficàcia o impotència de les pròpies màquines de la guerra, significa la gran solidesa amb què està estructurada des de l’interior. Per això continua: Feliços aquells que pateixen persecució per ser honestos, perquè d’ells és el regne dels cels. (De Sermone Domini in muntanya II, 9)
La saviesa correspon als pacífics, en els quals tots els seus actes estan ordenats i no hi ha cap impuls contra la raó, sinó que tot està sotmès a la consciència de l’home, atès que també ell està sotmès a Déu; d’eixos es diu ací: Feliços els que obren la pau. (De Sermone Domini in monte IV, 11.)
LLEÓ MAGNE c. 390-461
Caríssims, aquesta benaurança no resideix en qualsevol acord o enteniment, sinó en aquella de la qual l’Apòstol diu: estigueu en pau amb Déu (Rm 5, 1), i de la qual el profeta David parla així: Té una gran pau el qui estima el teu nom: per a ell no hi ha escàndol (Sal 118 (119), 165). Ni encara els mes resistents llaços d’amistat i les més íntimes afinitats espirituals poden pretendre una tal pau, si no estan en harmonia amb Déu. Indignes de la pau són les aliances fundades sobre desitjos malignes, les associacions per a delinquir i a pactes estipulats per a satisfer els vicis. L’amor al món no concorda amb l’amor a Déu, i qui no se separa de la descendència carnal no pot associar-se amb els fills de Déu. En canvi, qui unit espiritualment sempre a Déu, si procura conservar la unitat de l’esperit amb el vincle de la pau (Ef 4, 3), mai transgredeix la llei eterna, pregant amb fe: Faci’s la teva voluntat així en la terra com en el cel (Mt 6, 10).
Són aquests els constructors de pau, unànimes en el bé i concordes en la santedat, els anomenats amb el nom etern de fills de Déu i cohereus amb Crist (Rm 8, 17). L’amor a Déu i al proïsme no li farà trobar obstacles ni témer escàndols, sinó que acabada la lluita contra tota temptació, el farà reposar en la tranquil·líssima pau de Déu. (Sermó XCV, 9 De gradibus ascensionis ad beatitudinem.).
