Fer-nos dignes de pau

Llegeix l'article d'opinió de Llic. Lluís Agustí i Parrot

15 Juny, 2026
Església de Barcelona

Es possible la pau avui? Com podem ser constructors de pau? Què puc fer jo per la pau?

Com puc aturar la guerra?

Són preguntes que es fa un company que viu a Sirià en la zona d’Aleppo on la població va ser bombardejada i on conviuen un grup de cristians i musulmans compromesos en l’ajuda a famílies, ancians, joves, infants víctimes de la guerra, on cada dia els voluntaris es trobem amb l’experiència  de la violència i la necessitat de repartir un tros pa i d’esperança entre moltes boques famolenques.

Avui, moltes altres preguntes ens fem. Algunes sense una resposta immediata o des de la impotència de no poder donar soluciones reals. Aquesta senzilla reflexió ens pots ajudar a mantenir l’esperança  i a sentir-nos solidaris d’un mon global que a les palpentes cerca la justícia i la pau enmig de forces destructores.

Al llarg de la història de l’Església no han deixat de ressonar  crides constants a construir la pau, a ser portadors de pau.  Fins hi tot, en alguns moments de la història, la comunitat cristiana ha caigut en els paranys de la guerra. I enmig de violències i contratemps, sempre han ressonat les paraules de Jesús “la pau sigui amb vosaltres. No tingueu por…” És la salutació del Crist ressuscitat.

La pau comença per un mateix quan som capaços de reconèixer en l’altre a un ésser humà i no a un enemic. Es un compromís personal d’estimar i respectar l’altre.. Viure en una actitud de pau interior és un desafiament enmig de tensions que es generen en el nostre cor. En el fons de nosaltres mateixos es mouen forces contradictòries que ens empenyen a actuar d’una determinada manera. Cal estar atents i pacificar el nostre interior.  En aquest sentit la pau és un regal, un do, que cal desitjar, cercar i acollir. Com ens diu el Salm 33: “Busca la pau, procura aconseguir-la”.

Si el nostre cor viu en pau, transmetrem pau. Això no vol dir que no visquem tensions d’un dia ordinari i que en alguna ocasió surti la ràbia  i l’odi que portem amagats. Lluny de ser un mal per a un mateix, si  sabem acceptar aquestes reaccions obscures i fer-les conscients ens podran ajudar a ser constructors de pau i arquitectes de ponts.

Un segon desafiament pot ser portar la pau a les nostres relacions quotidianes. Ens adonem que  les persones ens agredim fàcilment amb paraules o de fet: assassinats, violències, abusos, insults…  Viure unes relacions noves és un desafiament constant.  Relacions basades en l’escolta, el diàleg i el respecte. El Sínode sobre la sinodalitat ens planteja la “conversió de les relacions”.  Ens es molt necessari pacificar les nostres relaciones, veure al qui tinc al costat en el metro, en  l’autobús, a la meva casa, al veí de l’escala, en el treball, una persona que té una dignitat i és digne de respecte.

En tercer lloc, la pau és un desafiament mundial. Estem en plena escalada armamentista, en una nova carrera d’armaments. Les nacions més poderoses i els grups de poder s’enfronten fins a la mútua destrucció. Les nacions s’estan armant. I aquest procés armamentista  el paguem entre tots en impostos i en vides humanes. El Papa Lleó XIV ens demana una “pau desarmada i desarmant, humil i perseverant. Aquesta pau prové de Déu que ens estima a tots de manera incondicional”. La pau mundial no es pot  fonamentar en la por al qui té més armes  per dominar amb violència i força.

El camí de la pau és el diàleg. En un mon polaritzat, l’Església està cridada a construir ponts de diàleg: ser un instrument de reconciliació oferint espais de reconciliació, facilitar l’acollida a formes diferents d’entendre i veure la realitat, fomentar el diàleg i l’encontre entre les persones. Cal comprometre’s en una cultura del diàleg i de l’escolta.

Estem vivint en un món de molta mobilitat humana. Persones que han  de marxar del seu país i deixar casa, família i en molts casos el propi treball. Busquen una altra realitat millor. Els qui ja ens trobem bé on estem i ho tenim gairebé tot hauríem de mostrar una actitud d’acollida. Em sembla que l’acollida, la integració per part del migrant i la responsabilitat dels governants fent una bona gestió dels fluxos migratoris son tres actituds que contribuirien a millorar las possibles tensions que sorgeixen i ajudar a construir un ambient de pau, serenor i convivència.

Tots i totes estem cridats a ser missatgers de pau, profetes de bones notícies i d’esperança enmig d’una realitat social tan complexa i difícil de gestionar, on les necessitats són tantes.

La reflexió sobre la pau que estem fent en aquest curs ens ajudi a ser persones dignes de pau.

La PAU del Crist Ressuscitat ens acompanyi.

Llic. Lluís Agustí i Parrot

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)