Discerniment i presa de decisions en comú en una Església sinodal

  El discerniment en comú és la manera de procedir d’una Església constitucionalment sinodal des dels orígens: no podem deixar de pensar en l’experiència del Concili de Jerusalem i en la seva manera d’abordar la qüestió crucial de la missió envers els pagans. Hi ha un veritable repte a l’hora d’aprendre i implementar el discerniment […]

18 Set, 2024
Òscar Martí

 

El discerniment en comú és la manera de procedir d’una Església constitucionalment sinodal des dels orígens: no podem deixar de pensar en l’experiència del Concili de Jerusalem i en la seva manera d’abordar la qüestió crucial de la missió envers els pagans.

Hi ha un veritable repte a l’hora d’aprendre i implementar el discerniment comunitari. Aplicar correctament aquest discerniment comunitari contribueix al signe profètic que és l’Església en sínode. El discerniment només es pot fer deixant que el mateix Esperit forgi en nosaltres una veritable mentalitat sinodal.

No ens ha sorprendre, hi ha entrebancs i un combat per aconseguir aquest discerniment. Tal com ens recorda el Document preparatori §21, hi ha aquest actor addicional, l’antagonista, que ve a portar la divisió. El deixeble de Crist està confrontat al misteri de la Creu; davant d’aquest misteri alguns s’allunyen, les multituds de l’Evangeli canvien d’humor. «La insídia que divideix» també destil·la obstacles que prenen diverses formes: «el rigorisme religiós, la intimació moral» normalment més exigent que la de Jesús, «una saviesa política mundana que pretén ser més eficaç que el discerniment d’esperits».

Com que es tracta d’una escolta en comú de l’Esperit, cal un temps, estar en un marc i un ambient espiritual que permetin l’obertura a compartir i a l’escolta. Aquest discerniment només es fa en la pregària, el silenci, l’escolta de la Paraula de Déu. Així és com el procés d’escolta mútua esdevé una autèntica experiència de discerniment de la veu de l’Esperit Sant. Perquè aquest autèntic discerniment tingui lloc, necessitem temps per aconseguir una reflexió profunda i entrar en un esperit de confiança mútua, una fe comuna, un objectiu compartit. No oblidem que l’objectiu del discerniment no és tant una reforma de l’Església, sinó caminar junts vers l’Església que Déu ens crida a ser.

El discerniment és en si mateix un acte sinodal, amb les tres dimensions de comunió, participació i missió. La diversitat dels dons es posa al servei de la missió de l’Església al món.

L’escolta sinodal està orientada al discerniment. Escoltem amb l’objectiu d’exercir el discerniment, amb l’objectiu d’aprendre i exercir l’art del discerniment personal i comunitari. Ens escoltem els uns als altres, escoltem la nostra tradició de fe, escoltem els signes dels temps i discernim el que Déu ens diu a tots. El papa Francesc ho tradueix així: «escolta de Déu, fins a escoltar amb ell el clam del poble; escolta del poble, fins a respirar-hi la voluntat a què Déu ens crida» (Discurs pel 50è aniversari de la institució del Sínode dels Bisbes, 17 d’octubre de 2015).

Aquest discerniment no és simplement un acte puntual; és un acte essencial del nostre ésser sinodal, i per tant és una forma de vida, ancorada en Crist, seguint la guia de l’Esperit Sant. Aquest discerniment ajuda les nostres comunitats a afrontar el present amb l’Esperit, a entrar en la missió que l’Esperit ens dona.

El discerniment és un acte de l’Esperit, un acte espiritual: és una gràcia de Déu que requereix la nostra implicació humana. La nostra implicació humana és senzilla: pregar, reflexionar, estar atents a la nostra disposició interior, escoltar-nos i parlar-nos de manera autèntica, significativa i acollidora (Vademècum per al Sínode sobre la Sinodalitat, §2.2).

El discerniment espiritual és l’art de viure el Regne. Discernir, en la tradició inaugurada per Ignasi de Loiola, s’entén com allò necessari per portar una existència que el do de l’Esperit de Jesucrist precedeix i acompleix. En això es distingeix de la casuística, que és l’art de jutjar casos particulars (casus, en llatí) a la llum de les regles morals. Aquest no és pas el discerniment que concerneix principalment a la vida espiritual, que condueix a una vida moral, a una existència en el desig del bé, amb i per als altres en institucions justes. El discerniment és, per la seva banda, allò que els creients posen en pràctica per associar-se a l’acció de Déu al món. En aquest sentit, el discerniment és l’auscultació d’allò que creiem, però que és tan difícil de percebre: «El Regne de Déu és molt a prop». Implica, doncs, una reflexió que compromet tant el cor com el cap en les decisions a prendre, decisions que incideixen en la nostra vida concreta i que ens permeten buscar i trobar la voluntat de Déu. Aquest discerniment és un acte de fe: creiem que Déu actua en el món i que estem cridats a escoltar allò que l’Esperit ens proposa.

L’escolta forma part del procés sinodal; el discerniment és el seu objectiu; la participació és, doncs, el camí del discerniment. Això porta a implicar altres persones, incloses persones que tenen opinions diferents de les nostres. Escoltar els que tenen les mateixes opinions que nosaltres no dona fruit. Déu parla sovint a través de la veu d’aquells a qui fàcilment podem excloure, rebutjar, menysprear. Això requereix fer un esforç especial. Acceptar que aquests ens poden portar a canviar la nostra manera de pensar.

La síntesi és un acte de discerniment que ens prepara per al següent pas. No consisteix a informar de tendències i punts de convergència comuns; posa en evidència els punts que toquen un tema sensible, que inspiren un punt de vista original, que incideixen en la comunitat, que obren un nou horitzó, que conviden a la conversió, que ens llancen a un camí on no ho dominem tot. Déu mira especialment els més petits: prestant especial atenció a les veus dels que no s’escolten sovint, integrant l’aportació dels més petits, els més fràgils i les minories. El discerniment requereix integrar experiències positives però també experiències difícils per reflectir la realitat del que s’ha escoltat.

Per tant, decidir és un procés realment eclesial que requereix el compromís i l’ajuda de tots els fidels implicats i dels seus pastors que, al seu torn, descobreixen i experimenten que no han de decidir sols ni aïllats, sinó in consilio, és a dir sinodalment –o més aviat “en sínode”, que equival a dir en ecclesia.

Els procediments de presa de decisions només evolucionaran d’una manera autènticament sinodal superant el minimalisme del només consultiu un cop es prengui seriosament l’opinió concordant inspirada per l’Esperit de santedat. Depèn dels pastors prendre les decisions i, per tant, incloure-les en comunió amb tota l’Església. Des d’aquesta perspectiva, prendre la decisió és una manera de mantenir la comunitat en comunió eclesial alhora que els mateixos fidels, pastors i altres ministeris inclosos, es mantenen en comunió a partir de la seva corresponsabilitat diferenciada en la missió comuna. En definitiva, es tracta de caminar tant com de decidir sempre en ecclesia, mai els uns sense els altres.

Llic. Ezequiel Mir

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Sou els fills dels qui van assassinar els profetes.

(Mt 23,27-32)