La bellesa de Taizé

Presentació del llibre "La belleza sencilla de Taizé", el primer estudi integral de les manifestacions estètiques de la comunitat

11 Des, 2018
Església de Barcelona

Bellesa, senzillesa i provisionalitat. Aquests són alguns dels trets més característics de la Comunitat ecumènica de Taizé. Un acte ple d’amics de la comunitat de Taizé. Allà, el germà Pere va anunciar que a la Trobada Europea de Joves, la comunitat de Taizé pararà a Barcelona per compartir una pregària a Santa Maria del Mar el 3 de gener a les 20.00h.

L’acte, presentat per Camino Cañón com a representant de l’editorial BAC, va congregar a més d’un centenar de persones. Atentes van escoltar tot el que ha significat el llibre per la comunitat. Tot de la mà del germà Pere.“Tots aquests anys de recerca del Salvador ens han ajudat a comprendre moltes coses de la nostra vocació. La bellesa ha inspirat el nostre camí”.

El jesuïta Xavier Melloni va compartir la seva experiència. Amb 17 anys va arribar a Taizé. La qual cosa va suposar la lectura del llibre uns anys després. “La bellesa, la bondat i la veritat són una mateixa cosa. El llibre a través de la bellesa ens parla de la bondat i veritat de la comunitat de Taizé”. Finalment, l’autor, Salvador García, va explicar la gènesi del llibre. Aquesta gènesi prové de l’elaboració de la seva tesi doctoral. “He intentat explicar com la bellesa té un paper fonamental en la recerca de Déu que proposa la comunitat de Taizé”.

Sobre l’obra

La belleza sencilla de Taizé constitueix el primer estudi integral de les manifestacions estètiques de la Comunitat ecumènica de Taizé. Primerament, recalcar que en aquest es mostra com la bellesa, la senzillesa i la provisionalitat juguen un paper essencial en la seva vocació. D’aquesta manera, el llibre presenta una evolució històrica de l’arquitectura. Així, es fa èmfasi en la construcció i successives transformacions de l’Església de la reconciliació, de la litúrgia i de la música. Recorre, doncs, des dels primers assajos de la formació de l’ofici litúrgic i la renovació del cant monàstic fins a la configuració d’una pregària comuna. En tot, es permet participar activament als joves a través dels anomenats “cants de Taizé”.

Altrament, se centra en l’art, tant dels itineraris personals d’alguns germans artistes com del seu paper en la creació comuna. A Taizé, la bellesa s’ofereix com un camí a transitar. En aquest, l’experiència estètica i l’experiència religiosa van de la mà. Ara bé, se segueix un camí inspirat per les intuïcions espirituals del germà Roger, fundador de la Comunitat.

Sobre l’autor

Salvador García Arnillas (Madrid, 1977) és doctor en Filosofia per la Universitat Pontifícia Comillas (Madrid) i llicenciat en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Madrid. Al 2009 va ingressar en el Cos Facultatiu de Conservadors de Museus i des de llavors ha treballat en diverses institucions museístiques del Ministeri de Cultura. En l’actualitat, és el conservador del Museu Etnològic i de Cultures del Món (Ajuntament de Barcelona). És professor d’Estètica a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i professor de Museologia de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎙️ Torna Ràdio Estel! Descobreix totes les novetats de la temporada 2026/27 amb les cares visibles que l'acompanyaran.🫂 El 7 de setembre arrenca la 32a temporada de l'emissora catòlica, amb un objectiu clar: consolidar la graella, reforçar els continguts religiosos i seguir arribant a nous públics. ... See MoreSee Less
View on Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... See MoreSee Less
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

És que un cec pot guiar un altre cec?

(Lc 6,39-42)