La belleza de Taizé

Presentación del libro "La belleza sencilla de Taizé", el primer estudio integral de las manifestaciones estéticas de la comunidad

11 Dic, 2018
Església de Barcelona

Belleza, sencillez y provisionalidad. Estas son algunas de las características de la Comunidad ecuménica de Taizé. Un acto lleno de amigos de la comunidad de Taizé. Allí, el hermano Pere anunció que al Encuentro Europeo de Jóvenes, la comunidad de Taizé parará en Barcelona para compartir una plegaria en Santa María del Mar el 3 de enero a las 20.00h.

El acto, presentado por Camino Cañón como representante de la editorial BAC, congregó además de un centenar de personas. Atentas escucharon todo el que ha significado el libro por la comunidad. Todo de la mano del hermano Pere.“Todos estos años de investigación del Salvador nos han ayudado a comprender muchas cosas de nuestra vocación. La belleza ha inspirado nuestro camino”.

El jesuita Xavier Melloni compartió su experiencia. Con 17 años llegó a Taizé. Lo cual supuso la lectura del libro unos años después. “La belleza, la bondad y la verdad son una misma cosa. El libro a través de la belleza nos habla de la bondad y verdad de la comunidad de Taizé”. Finalmente, el autor, Salvador García, explicó la génesis del libro. Esta génesis proviene de la elaboración de su tesis doctoral. “He intentado explicar como la belleza tiene un papel fundamental en la investigación de Dios que propone la comunidad de Taizé”.

Sobre la obra

La belleza sencilla de Taizé constituye el primer estudio integral de las manifestaciones estéticas de la Comunitat ecumènica de Taizé. Primeramente, recalcar que en este se muestra como la belleza, la sencillez y la provisionalidad juegan un papel esencial en su vocación. De este modo, el libro presenta una evolución histórica de la arquitectura. Así, se hace énfasis en la construcción y sucesivas transformaciones de la Iglesia de la reconciliación, de la liturgia y de la música. Recorre, pues, desde los primeros ensayos de la formación del oficio litúrgico y la renovación del canto monástico hasta la configuración de una plegaria común. En todo, se permite participar activamente a los jóvenes a través de los llamados “cantos de Taizé”.

De lo contrario, se centra en el arte, tanto de los itinerarios personales de algunos hermanos artistas como de su papel en la creación común. En Taizé, la belleza se ofrece como un camino a transitar. En este, la experiencia estética y la experiencia religiosa van de la mano. Ahora bien, se sigue un camino inspirado por las intuiciones espirituales del hermano Roger, fundador de la Comunidad.

Sobre el autor

Salvador García Arnillas (Madrid, 1977) es doctor en Filosofía por la Universidad Pontificia Comillas (Madrid) y licenciado en Historia del Arte por la Universidad Autónoma de Madrid. En 2009 ingresó en el Cuerpo Facultativo de Conservadores de Museos y, desde entonces, ha trabajado en varias instituciones museísticas del Ministerio de Cultura. En la actualidad, es el conservador del Museo Etnológico y de Culturas del Mundo (Ayuntamiento de Barcelona). Es profesor de Estética a la Facultad de Comunicación y Relaciones Internacionales Blanquerna (Universitat Ramon Llull) y profesor de Museologia del Ateneo Universitario Sant Pacià.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)