El gènere de terror destaca a la cartellera amb una trama en què la família i l'autosuperació seran l'arma contra l'amenaça
27 Abr, 2018
Església de Barcelona
«També, el cinema de terror pot entrar en la categoria de cinema espiritual”. Així ho afirma Mn. Peio Sànchez, que aquesta setmana presenta el thriller, Un lloc tranquil. La pel·lícula, dirigida per John Krasinski (Los Hollar, The Office), està sent un èxit a la cartellera. Tot i els ensurts, mostra a l’espectador la força dels lligams familiars i com el més dèbils poden ser els més forts.
Sinopsis
Explica la història d’una família que viu al nord de Nova York, en un temps i un lloc fora de la normalitat. Concretament, existeix l’amenaça d’unes estranyes criatures que es guien pel so per perseguir els habitants de la localitat i aniquilar-los. Entre aquests hi ha l’Evelyn (Emily Blunt) i el Lee (John Krasinski) Abbott, una parella amb tres fills, que viuen en silenci per tal de no despertar cap sospita sobre la seva existència i ubicació. Tot per protegir-se d’aquest mal que els persegueix . La tensió i el suspens és el seu dia a dia, per tal de sobre viure tots plegats.
Una amenaça entre l’amor i el silenci
Les crítiques han aplaudit tant la direcció de John Krasinski, com la posada en escena dels pares de familia, Krasinski i Emily Blunt. El joc del silenci desperta l’intriga i fa que tot soroll que apareix durant el relat cobri el doble de sentit. L’espectador desenvolupa plena empatia pels diferents personatges, pares i fills, els quals esdevenen un equip per la supervivència.
Mn. Peio destaca l’empenta d’aquest equip, d’aquesta família que mira de subsistir el dia a dia en «un lloc tranquil”. Segons el crític de cinema espiritual, es transmet els lligams familiars com allò que ens porta a superar els obstacles. Amb una familia s’aconsegueix l’arma més forta: la convicció de no perdre aquell que s’estima.
Es mostra que, sumant els diferents membres de la família, cada un amb les seves característiques, es pot guanyar els obstacles. També, com aquell que d’entrada pot semblar el més dèbil també té punts forts, que donat el moment poden superar-se a si mateixos.
Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola…
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb motiu del 60è aniversari de la seva creació, presenta quatre videopòdcasts per commemorar aquest moment històric, amb entrevistes als que han estat els seus darrers presidents:…
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...