El gènere de terror destaca a la cartellera amb una trama en què la família i l'autosuperació seran l'arma contra l'amenaça
27 Abr, 2018
Església de Barcelona
«També, el cinema de terror pot entrar en la categoria de cinema espiritual”. Així ho afirma Mn. Peio Sànchez, que aquesta setmana presenta el thriller, Un lloc tranquil. La pel·lícula, dirigida per John Krasinski (Los Hollar, The Office), està sent un èxit a la cartellera. Tot i els ensurts, mostra a l’espectador la força dels lligams familiars i com el més dèbils poden ser els més forts.
Sinopsis
Explica la història d’una família que viu al nord de Nova York, en un temps i un lloc fora de la normalitat. Concretament, existeix l’amenaça d’unes estranyes criatures que es guien pel so per perseguir els habitants de la localitat i aniquilar-los. Entre aquests hi ha l’Evelyn (Emily Blunt) i el Lee (John Krasinski) Abbott, una parella amb tres fills, que viuen en silenci per tal de no despertar cap sospita sobre la seva existència i ubicació. Tot per protegir-se d’aquest mal que els persegueix . La tensió i el suspens és el seu dia a dia, per tal de sobre viure tots plegats.
Una amenaça entre l’amor i el silenci
Les crítiques han aplaudit tant la direcció de John Krasinski, com la posada en escena dels pares de familia, Krasinski i Emily Blunt. El joc del silenci desperta l’intriga i fa que tot soroll que apareix durant el relat cobri el doble de sentit. L’espectador desenvolupa plena empatia pels diferents personatges, pares i fills, els quals esdevenen un equip per la supervivència.
Mn. Peio destaca l’empenta d’aquest equip, d’aquesta família que mira de subsistir el dia a dia en «un lloc tranquil”. Segons el crític de cinema espiritual, es transmet els lligams familiars com allò que ens porta a superar els obstacles. Amb una familia s’aconsegueix l’arma més forta: la convicció de no perdre aquell que s’estima.
Es mostra que, sumant els diferents membres de la família, cada un amb les seves característiques, es pot guanyar els obstacles. També, com aquell que d’entrada pot semblar el més dèbil també té punts forts, que donat el moment poden superar-se a si mateixos.
L'Església de Barcelona se suma aquest diumenge 15 de novembre a la X Jornada Mundial dels Pobres. Aquesta jornada convida les comunitats cristianes a posar la mirada en les persones que viuen…
La 39a Setmana de la Gent de Mar se celebra del 9 al 14 de novembre a Barcelona. Enguany, posa el focus en el benestar de les tripulacions i la convivència entre…
El cardenal Joan Josep Omella ha dit el dia de l’acceptació de la seva renúncia com a arquebisbe de Barcelona que «marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans». En la…
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...