Exercicis per créixer en la fe

A través dels Exercicis espirituals, Ignasi de Loiola sotmet la meditació religiosa a un mètode; afavoreixen una experiència mística integradora en la mesura que descobreixen la sacralitat del món i la seva diafanitat. A la nova edició bilingüe català-castellà dels Exercicis espirituals d’Ignasi de Loiola (Fragmenta editorial), amb introducció de Josep M. Rambla, SJ i annexos de Xavier Melloni, SJ i Roland Barthes, hi ha les orientacions per a la persona que “dona els exercicis” i les que aquesta persona ha d’aplicar i trametre a qui “fa els exercicis”.

Què aporten els Exercicis, que tenen plena vigència i èxit?

Són un ajut per créixer en l’adhesió personal a Crist a fi de seguir-lo personalment. Per tant, són unes orientacions per “fer exercicis” a fi de viure un cristianisme més madur, més personal, més compromès.

Per què ens fan créixer en la fe?

Els Exercicis, doncs, constitueixen una pedagogia espiritual o mistagògia; no són conferències. La persona que fa els exercicis passa llargues hores d’oració; és a dir, de relació molt personal amb Déu, de reflexió sobre la pròpia vida, de reconeixement de l’acció de Déu en el seu cor i de renovació de les pròpies actituds personals. D’aquesta manera, amb la gràcia de Déu, que ho és tot, va avançant en el camí de la seva fe personal.

Quins són els eixos centrals en els quals giren?

L’eix principal dels Exercicis és el Crist, perquè l’exercitant es passa la major part del temps contemplant-lo en la seva vida, passió, mort i resurrecció. I va tractant d’adherir-s’hi de tot cor i amb tot l’ésser. A partir d’aquesta relació viva amb el Crist, l’exercitant es va transformant profundament i va reconeixent el camí per on seguir el Senyor, de manera molt personal en la vida de cada dia.

 Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 29 d’abril