Bèrgam, el bressol de Sant Joan XXIII

L’arquebisbe de Barcelona rep unes relíquies de l’antic Papa per part del bisbe de la ciutat italiana, Mons. Francesco Beschi

18 Jul, 2018
Església de Barcelona

Les relíquies de Sant Joan XXIII, fill de la població de Bèrgam, han estat l’obsequi que el bisbe de la ciutat, Mons Francesco Beschi, ha regalat al cardenal Omella. Una ofrena que l’arquebisbe de Barcelona ha rebut amb molt agraïment i amb la felicitat d’acollir la comunitat italiana que pelegrina a la ciutat catalana en la seva rebuda a la Cripta de la Sagrada Família. Per la seva part, el Cardenal Omella ha obsequiat al bisbe Beschi amb un llibre de la Sagrada Família i una figureta de la torre de la basílica gaudiniana; representant els evangelis i recordant la tasca a fer al bisbe italià.

La família obre les portes

El bisbe de Bèrgam va assegurar que; “la família de Natzaret ha marcat estil per les portes obertes a Déu i la gent”.

L’Església és una família de famílies

Segons Mons. Beschi, “La família no pot estar tancada. La relació ha de ser molt profunda dins de la família però també s’ha de relacionar amb les altres famílies perquè no mori la fe”.

Bèrgam, terra de Sant Joan XXIII

Sant Joan XXIII nascut Giuseppe Angelo Roncalli a Sotto il Monte; 25 de novembre de 1881 – Ciutat del Vaticà, 3 de juny de 1963; va ser el 261è bisbe de Roma i Papa de l’Església Catòlica; elegit el 28 d’octubre de 1958. En menys de cinc anys de pontificat va revifar l’impuls evangelitzador de l’Església universal. El Papa Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un Papa conservador quan va decidir convocar l’històric Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l’11 d’octubre de 1962. Joan XXIII va ser canonitzat el 27 d’abril de 2014. Avui és conegut afectuosament com el «Papa bo».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)